Aquesta és una de les marques de cervesa artesana i local més reconeguda arreu de la comarca. A la següent entrevista, el fundador de la firma ens n’explica els orígens, les diferències entre la cervesa artesanal i la industrial i el futur de Limbik, entre altres

Aquesta setmana se celebra la II Fira Degustació de la Cervesa Artesana a Figueres, propostes com aquesta són finestres pel seu sector, no?
Propostes així són ideals pel sector cerveser artesà, per a nosaltres és un regal perquè podem donar a conèixer al públic general el nostre producte. Ara parlo en nom del sector cerveser local i vull dir que estem molt contents que es faci la fira a Figueres, ja que com més fires, més oportunitats per deixar degustar el nostre producte i sempre estarem donant suport per donar continuïtat a aquests formats.

El consum de la cervesa artesana està en auge, què creu que ho fa?
Està agafant popularitat i el fet que es facin fires, presentacions o degustacions, entre altres, fa que la gent tasti i noti els diferents matisos i la gran diferència que hi ha entre una cervesa artesana i una industrial. Les cerveses artesanes es fan sense filtrar ni pasteuritzar, per tant, són cerveses vives i en evolució, és per això que tenen molts més matisos de sabors que no pas una d’industrial que el gust sempre és el mateix. I com més finestres tinguem per donar a conèixer el que fem, ens permet obrir nous sabors i nous paladars i fa que sigui un mercat atractiu. 

Ara se’n fan maridatges, fa un temps ni ens ho hauríem plantejat. 
Nosaltres ens hem interessat a fer maridatges i degustacions des del principi perquè és un dels nostres punts forts, té molta atracció i sempre maridem la cervesa amb música o menjar, d’aquesta manera el maridatge passa a ser una petita festa. 

Limbik porta els paisatges de l’Empordà a l’ampolla. Com s’aconsegueix?
Ens sentim molt orgullosos de ser de l’Empordà i intentem portar el producte de la nostra terra a la cervesa. Com ho fem? Tenim una cervesa que elaborem amb most de Garriguella, que és un híbrid entre una IPA i un vi blanc, i està fermentada amb llevat de vi i no de cervesa. També en tenim una que en comptes de llúpol porta romaní i farigola de la zona, aquesta és una col·laboració amb Solucions Escèniques, ja que també interrelacionem amb petits grups i tothom qui vulgui col·laborar en transformar la terra de l’Empordà. També comptem amb els productes d’Olivet de Mas Ferran,  que ho gestiona l’Íngrid i està tirant endavant una finca agrària, i a partir d’aquesta col·laboració hem fet cerveses de cirera, de préssec i aquest any en farem una d’albercocs de Terrades i taronja. L’objectiu és portar els productes de la nostra zona a la cervesa. 

Com neix la idea de crear la marca? Limbik i Rufa sou pioners en fer cervesa artesana i local.
[Entre riures]. En Joan de Rufa fa més temps que va començar, jo potser he obert una mica més el mercat. Tot neix fa molts anys, quan estudiava a Girona i anava a l’Excalibur, una cerveseria, i allà vaig començar a aficionar-m’hi. Després vaig fer un Erasmus a Bèlgica i va ser quan la passió i l’amor per la cervesa va créixer encara més i sempre m’havia quedat aquell regust de què passaria si aquesta passió la portés al camp professional. Llavors, vaig trobar-me en un moment que treballava en una empresa, no em sentia del tot realitzat i va ser quan vaig començar a fer cursos i a investigar sobre el tema. Al cap del temps, vaig treure’m un postgrau de cervesa artesana i fins avui. Aquest és un camp on no pots parar mai d’investigar i formar-te perquè sempre van sorgint noves maneres d’interrelacionar els elements. Ara tenim dotze cerveses diferents i ens agradaria tenir-ne moltes més, però el que produïm ho venem tot a l’Empordà i no podem sobrepassar-nos, el que hem de fer és vendre i com que ja tenim una varietat bastant extensa, el que ens agrada és explicar-les. Ara ja no passa tant, però al principi hi havia qui em deia «això no és cervesa». I que algú t’ho digui quan és una fermentació a base d’aigua, llevat, malta i llúpol...  és curiós.

Als inicis devia ser complicat lluitar contra la típica frase de bar «posa’m una Estrella».
Clar, el que passa és que la gent està molt acostumada a demanar una «Estrella» en comptes d’una cervesa i intentar canviar aquests hàbits és difícil. Bé, més que difícil, és un tema de temps. Amb les artesanes, la proves un dia, t’agrada i llavors ja en tastes més i cada vegada t’hi aficiones més. També és cert que la cervesa artesana a diferència de la industrial necessita una cura més específica, necessita estar guardada en fred perquè si no tots aquests matisos que deia passen a ser contramatisos i hem de tenir cura que la cervesa arribi en bon estat. És un producte una mica més car que l’habitual, però ofereix una gamma de matisos molt més àmplia si està ben conservada.

Els processos d’elaboració han canviat molt i en poc temps, és així?
Han canviat molt, molt ràpid i de manera molt exponencial. Quan vaig començar es feia la cervesa amb fermentacions atmosfèriques, a la mateixa pressió que l’ambient, i ara fer una cervesa atmosfèrica és una bogeria. Actualment, ho fem amb isobàrics, sota una pressió determinada i amb control de fred des de qualsevol punt de la fermentació fins que el client se la beu. La maquinària fa molt i cada vegada s’aprofundeix més. El fet que ara hi hagi més cerveses artesanes, fa que hi hagi més investigació i això ens dona més oportunitats a nosaltres, tot plegat és una roda.

"El sistema límbic és una part que tothom té al cervell. És la part no racional del cervell, per tant, és la part que un no pot controlar"

Per què el nom de Limbik?
El sistema límbic és una part que tothom té al cervell. És la part no racional del cervell, per tant, és la part que un no pot controlar. El sistema límbic fa que si tu olores un pastís i et recorda al pastís de formatge que et feia la teva àvia, el teu cervell intrínsecament t’està dient que és el pastís de l’àvia. I això passa amb la música i amb moltes coses de la vida. El motiu del nom? Ens agraden molt les IPA i quan les olores, et venen gustos i aromes de préssec, maracujà, mango, pinya... i no en porten, però el teu cervell t’està dient que porta maracujà, i el cert és que són els olis essencials del llúpol que aporten aquestes aromes i sabors. La meva parella té un màster en neurologia i quan iniciàvem el projecte va explicar-me el concepte i per això el logotip és mig cervell, mig llúpol i el sistema límbic vist des de dalt. Hi ha qui em pregunta si són les trompes de Fal·lopi o la «M» de Marina, la meva parella, [entre riures] però no, és el sistema límbic. És molt divertit jugar amb aromes i més al nostre sector, que tenim la possibilitat de relacionar amb qualsevol sabor, dins de la lògica.

Avui la marca té fins a dotze cerveses diferents. Quin sabor no ha funcionat? 
Per una banda, hi ha el que no ha funcionat i per l’altra el que no m’ha acabat de convèncer. Les IPA estan decantades al llúpol i han agafat molta força des que americans, australians i neozelandesos han fet molt per trobar llúpols adequats i aromàtics, però les IPA venen de quan els anglesos anaven a l’Índia i portaven la seva cervesa des d’Anglaterra. Aquestes són les IPA originals i vaig voler fer una cervesa clàssica amb una mica més de torrat i de caramel·litzat, però el llúpol en comptes de ser aromàtic donava més amargor i, tot i ser una cervesa molt clàssica, va tenir una tirada i després vaig dir «aquesta no». Per això seguim amb sabors més assenyalats i actuals. És cert que fem cervesa clàssica, però aquesta en concret no, ja que la marca no havia d’anar cap aquí.

I quina és la que més ha triomfat?
Doncs una IPA de caràcter modern. Va ser la primera que vam fer i potser amb la que vam posar més cura. És una cervesa que vam pensar per a l’estiu, ja que té 4,5 graus d’alcohol, és lleugera, fresca, molt aromàtica i vam pensar que per a l’estiu anava de conya, però de cara a l’hivern no es vendria perquè sembla que a l’hivern la gent vulgui més potència. Però no, és la que s’ha quedat i és la top venda de la firma.
 
Actualment, a la comarca tenim més d’una referència cervesera. Són molt diferents les unes de les altres? 
És cert que ara ja som uns quants que fem cerveses artesanes. Penso que cadascú intenta fer la seva línia de producte, és veritat que hi ha tendències, com a totes les marques i productes, i la gent té unes línies generals que possiblement coincideixen estils, però això és com qui fa una paella. Poden haver-hi molts restaurants de paella, però per molt que facis la mateixa recepta, cadascú té la seva mà i la seva manera de fer és el que et diferencia. 

Limbik es caracteritza per les il·lustracions, cada ampolla té elements i colors diferents que la fan única.
Per nosaltres les etiquetes és un dels factors que ens representa, vam posar-hi molt d’esforç des del principi i pràcticament totes tenen a veure amb algun producte de l’Empordà o amb el producte de la cervesa. Les etiquetes les va començar a fer un dels meus millors amics que és dissenyador gràfic i qui va ajudar-me a treure la imatge de marca. Sempre intentem  treballar amb gent local.

Quines novetats té a l’obrador?
La setmana vinent cuinem una cervesa torrada que serà la primera vegada que en fem una de gran format i tenim preparada una bomba: una cervesa amb fermentació mixta, que tindrà Lactobacillus i Saccharomyces cerevisiae, un bacteri i un llevat. I també hi haurà 150 litres de suc d’albercoc de Terrades i estem esperant les taronges per ficar-hi uns 150 litres de suc de taronja. 

Ara que el concepte birra ja està acceptat. Què és més de birra o de cervesa?
Les dues m’agraden bastant, però totes les publicacions d’Instagram les acabo amb «salut i birra», per tant, escullo birra com a concepte.