De Cadaqués a Niça. D’entrenar pels entorns del Cap de Creus a competir al Campionat del Món de l’Ironman del setembre de l’any vinent en aquesta localitat francesa. Aquest és el repte que té al davant la cadaquesenca Cora Borrell (Cadaqués, 1986), triatleta que a principis d’octubre va obtenir el bitllet mundialista, l’anomenat slot, al triatló Ironman 70.3 de Barcelona. Ara bé, aquesta fita no entrava, en cap cas, entre els pronòstics més optimistes. «Poder-me classificar pel Campionat del Món entrava a les meves expectatives, fins i tot era el contrari», diu l’atleta. Borrell explica que inicialment s’havia apuntat a l’Ironman d’Àustria, al costat del seu marit, també triatleta, i d’un amic de la família, però la falta d’una preparació desitjada la va empènyer cap a Barcelona, un recorregut més pla. 

A la capital catalana, l’objectiu era clar: «Acabar, res més». Es va complir amb escreix, perquè la Cora va finalitzar la prova, sí, però ho va fer amb una classificació que li permetia subratllar la data de Niça al calendari de l’any vinent. «Els plans de la meva vida de cara han canviat de dalt a baix», deixa anar.
 
AMB LES CAMES TREMOLANT. Un cop va creuar la línia de meta, el cos li va tremolar. «Mai m’havia entrat al cap poder dir que tinc un slot per anar al Campionat del Món, sigui a Kona o a Niça. Quan em van cridar, encara no havien dit el cognom que ja era a dalt», explica somrient. 
La Cora ja ha fet sis Ironmans fins ara, però reconeix que la prova de l’any vinent a terres franceses és d’allò més especial. «Aquesta experiència del Mundial l’afronto amb moltes ganes, amb la mateixa energia amb la qual vaig fer el primer Ironman; tinc aquesta oportunitat i la vull aprofitar, vull buscar la meva millor versió per poder-hi arribar bé», subratlla. 

I en aquest punt, és clar, la preparació ha de ser cabdal. «Els entrenaments seran diferents, però l’any 2021 vaig competir a l’Ironman de Niça: els circuits són els mateixos, i sé el que puc millorar en aquesta carrera, especialment damunt la bici i sobretot corrent», analitza la triatleta local, just abans d’afinar el seu argument una mica més: «Haig de millorar la baixada de bicicleta, en canvi, pujar m’encanta; també haig de treballar la cursa a peu».

SEGÜENT PARADA, KONA? Més enllà de Niça, si encara es contempla més la llargària de l’horitzó també apareix el nom de Kona, a Hawaii, indret que fins al 2026 compartirà el Mundial amb la ciutat francesa. «M’encantaria participar-hi, però primer cal veure com va l’any vinent i, si més endavant es dona la casualitat que m’hi puc classificar, genial. Insisteixo: de moment, amb Niça ja estic contenta, perquè sé que haig d’entrenar i tirar molt, hi van noies que estan molt fortes i ho hauré de donar tot».

A Kona, precisament, aquest cap de setmana s’hi ha celebrat el Mundial femení, on ha participat l’atleta d’Ordis Laura Martínez.