La motxilla de Víctor Eugenio Villa Alvarado, el ciutadà equatorià que el 18 d’octubre de 1996 va deixar l'objecte amb moltes pertinences al seu interior mentre resseguia un viatge a Europa per esclarir les seves arrels familiars, continua a l’Alt Empordà. Concretament, al magatzem particular d’en Marc, un dels membres de Gas Mountain –juntament amb l’Humberto–, l’entitat excursionista que el passat estiu va trobar aquest equipament entaforat a la sortida d’aigua d’un antic i recòndit molí fariner de Biure, una construcció annexa al pont vell de Capmany.  

No es tracta d’una troballa qualsevol: a l’interior hi havia documentació personal –del mateix protagonista, així com còpies relatives a la identitat d’altres persones–, una càmera analògica de revelat impossible o elements diversos com ara cartes amb remitent i destinatari, postals, targetes d’una fàbrica de matalassos amb seu a Quito, diccionaris o cartells d’autoestop. I tampoc és una troballa qualsevol perquè pot tenir un fort rerefons personal: tal com va certificar el Consolat de l’Equador a Barcelona, en Víctor va morir el juliol de 2015. 

UNA CERCA INFRUCTUOSA. Aquests últims mesos l’Humberto, en Marc i molt especialment en Joan Cos, un enginyer jubilat de Figueres molt aficionat a trobar solucions a les incògnites d’aquesta mena, han inundat les xarxes socials de missatges: a possibles familiars o a potencials antics companys de feina d’en Víctor. També han enviat cartes a les adreces que afloren  entre la documentació de la motxilla –a la Nancy, en Patrick o a l’Hugo–, totes sense resposta, i a més a més s’han buscat vies d’informació alternatives a través de periodistes equatorians i fonts oficials del país sud-americà; també sense èxit. Qui signa aquestes línies ha optat per algunes d’aquestes vies de contacte, però de moment la cerca ha resultat infructuosa. Ni un sol cabdell per seguir un fil.

MÉS PISTES. Ara bé, aquest silenci que eixorda des d’Internet o des del correu ordinari no ha frenat l’aparició de noves pistes. A l’equipament d’en Víctor han aparegut nous documents, ben rebregats, que dibuixen amb més concreció el ja llunyà viatge del protagonista a Europa. 

Possiblement, el fet més rellevant és el seu passat budista. Entre els papers descoberts hi ha un petit llibre de càntics budistes, de la litúrgia de Nichiren Shoshu, branca que té el seu epicentre al temple japonès de Taisekiji. Resulta que hi ha una delegació a Madrid, però concreten que no tenen constància de la identitat de l’equatorià. Seguint aquesta línia d’investigació, però, hi ha més material: en concret, una llibreta amb la foto del Château du Pré, un castell a la població de Chartrettes, a la vora de París, que és la branca Soka del budisme a França des de 1990. Aquesta religió també té un centre al poble de Trets, on hi ha el Centre Culturel Européen que Víctor també va visitar –tal com vam veure a l’anterior article–, per la qual cosa es pot sospitar, amb fermesa, que n’era practicant. I també hi ha una seu a l’Equador, o hauríem de dir que potser hi era, perquè actualment s’hi ubica un centre mèdic. El més interessant, en tot cas, és que la paperassa conté un llistat de persones que formava part de la congregació sud-americana: s’han adreçat missatges a molts d’aquests noms, però ningú s’ha manifestat.

UN CURS, UNA MONJA, UN PLÀNOL. A la motxilla han aparegut més ítems que ens ajuden a entendre la dimensió transversal del seu itinerari. Hi ha, per exemple, el certificat d’inscripció a un curs d’estiu de francès a Saint Malo, al nord-oest del país; la identitat d’una tal Hna. Lastenia Villa A. a la primera pàgina de dos llibres d’italià, que ben bé podria ser parenta seva i monja, atesa l’abreviatura; o un plànol de carreteres amb indicacions per enllaçar París i Ginebra. Un cúmul de rastres, de moment, sense desenllaç. 

Una motxilla descoberta, una identitat misteriosa 

El passat 1 d’agost, HORA NOVA va publicar un article al voltant de la figura de  Víctor Eugenio Villa, un ciutadà equatorià la identitat del qual es va trobar a l’interior d’una motxilla vella i empolsegada amagada a un antic molí fariner de Biure. Pots recuperar aquesta història a través del codi QR.