Set candidats a la palestra amb protesta inclosa pels barracons del Carme Guasch
Bon to, en general, al debat organitzat per ‘El Punt Avui’ i Tramuntana TV, amb el suport d’aquest setmanari

Un auditori Caputxins ple, dilluns de la setmana passada, per escoltar set dels deu candidats de Figueres per a les eleccions municipals. Faltaven pocs minuts per a les set del vespre, hora prevista de l’inici del debat i a fora del recinte ja es veia un anar i venir de petites pancartes de protesta sobre la situació de l’escola Carme Guasch —en barracons des de fa 16 anys. A l’hora, la moderadora i directora d’El Punt Avui a Girona, Anna Puig, donava el tret de sortida al debat, que es va allargar durant gairebé dues hores. En general bon to; respecte entre els candidats; complicitats i bones cares malgrat diferències ideològiques i personals importants en alguns casos.
El debat organitzat per El Punt Avui amb la col·laboració de Tramutana TV i Hora Nova es pot veure a través de l’enllaç: https://www.youtube.com/watch?v=VWYtrcXV6Mc
LES CANDIDATURES. A la sessió dels Caputxins per debatre sobre Figueres hi van participar els set candidats dels grups que actualment tenen representació al consistori: Jordi Masquef (Junts per Figueres), Agnès Lladó (ERC), Pere Casellas (PSC), Héctor Amelló (Ciutadans), Xavier Colomer (CUP), Carles Arbolí (Figueres Futur) i Núria Galimany (Figueres per la República). El debat es va dividir en tres blocs, Emergència social i habitatge, Serveis, i Urbanisme i equipaments. El tram final va servir perquè els candidats i candidates demanessin el vot als ciutadans. 
EMERGÈNCIA SOCIAL I HABITATGE. Els candidats que han format part del govern quadripartit (CUP, ERC i PSC) van fer bandera d’allò que s’ha aconseguit en política d’habitage durant el mandat. Van considerar que s’havia avançat en aquest aspecte, deixant clar que no n’hi havia prou. La cap de llista d’ERC i candidata a la reelecció, Agnès Lladó, va dir que s’havien triplicat els pisos de lloguer social, i va afegir que «abans de polítiques així, ben poquetes». Per la candidata de Figueres per la República, Núria Galimany, «cal resdistribuir bé els pressupostos municipals i atendre ràpid per no haver de caure en l’emergència en tots els àmbits i en totes les àrees». Carles Arbolí, de Figueres Futur, va considerar que la ciutat es troba en una situació d’emergència en molts sentits» i va apostar per «no alimentar la cultura del subsidi» i potenciar la formació i la captació d’inversions per millorar econòmicament. Xavier Colomer, de la CUP, va defensar la tasca del seu partit dins del govern en matèria d’habitatge: «Hem dinamitzat pisos buits de grans tenidors i tenim molt d’habitatge per rehabilitar». Des de Junts per Figueres, la proposta de Jordi Masquef, el candidat amb més vots el 2019, va ser demanar un pacte de ciutat per aconseguir un 25% d’habitatge social amb implicació publicoprivada». El candidat del PSC, Pere Casellas, va fer referència a les dades de l’atur més baixes des del 2019 i va destacar que s’estan aprofitant els fons Next Generation per a la construcció de pisos socials i rehabilitacions. Pel candidat de Ciutadans, Héctor Amelló, «les classes mitjanes són les més castigades» i va prometre polítiques per a aquesta franja amb llars d’infants gratuïtes, bonus de menjador i «la creació d’una oficina per ajudar emprenedors i empreses».
SERVEIS. En aquest àmbit el cap de llista de Junts, Jordi Masquef, va demanar «una Figueres que funcioni, i sense excuses (...) que s’afronti la renovació del contracte de la recollida de les escombraries i un pla de xoc contra l’incivisme i la delinqüència». En aquest sentit, Masquef va dir que això era «innegociable». Per la seva banda, Agnès Lladó va fer un llistat amb les inversions fetes en enllumenat, asfaltatge i altres serveis, retraient que «tot això no s’ha fet en 21 anys». Per la seva banda, Pere Casellas no va desaprofitar l’ocasió per dir: «Aquestes coses que ha dit l’Agnès, he tingut la sort de poder-les liderar i ha passat que hem convertit l’ordinari en extraordinari». Per Héctor Amelló, cal tolerància zero amb la inseguretat i una oficina antiocupacions i més atenció als barris. Per la seva banda, la CUP va mostrar la seva visió més pública dels serveis apostant per municipalitzar al màxim. També dins dels serveis, Figueres Futur es va referir als anys que «portem acumulant la nova concessió d’escombraries», i en seguretat Carles Arbolí va reclamar subseus de la Guàrdia Urbana als barris i «posar les càmeres lectores de matrícules ja». Per Núria Galimany, de Figueres per la República, cal «un pla per a les zones insegures de la ciutat (...) i reforçar Figueres com a ciutat educadora.
URBANISME I EQUIPAMENTS. En el tercer bloc, el POUM aprovat recentment va centrar moltes qüestions i també va sorgir la centralitat o no de l’estació del tren convencial. En aquest sentit, Figueres per la República i la CUP van defensar que el tren no marxi del centre de la ciutat, mentre que la resta va estar conforme amb la intermodalitat i l’estació situada a Ponent.
PSC i Cs van parlar del tercer pavelló i el candidat socialista el va situar a l’actual zona esportiva, «ara que amb el POUM és possible». Jordi Masquef va proposar usos civils per al castell de Sant Ferran i va parlar del seu projecte d’equipament a l’antiga plaça de Braus.
CARME GUASCH. Abans del debat l’ambient a la comunitat educativa de l’escola Carme Guasch ja s’havia escalfat. Van córrer dubtes sobre si realment hi havia diners per a l’escola. D’aquí les pancartes entre el públic «Estem fins als collons del barracons» o els crits de «Tenim goteres». L’actual alcaldessa, Agnès Lladó, va voler esvair dubtes dient que «res aturarà la construcció de l’escola». Lladó va dir que hi ha els diners i es va referir «a les dificultats per la interposició d’una demanda» tot aclarint que «ara amb el POUM tot això queda més que consolidat». Després, va demanar a la resta de candidats que responguessin si estaven compromesos amb el Carme Guasch. El sí va ser unànime, però no va ser un sí contundent en alguns candidats.

CASA NOUVILAS. El cap de llista de Cs, Héctor Amelló, no va poder evitar parlar dels 3,4 milions d’euros que va costar la Casa Nouvilas. «I ara», deia, «la volen vendre per 1,4 milions; molts diners dels nostres impostos que volen llençar a la brossa». Amelló hi proposa un hotel d'entitats.

No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari