A Roses, al costat de cala Rostella, hi ha una parcel·la que serveix de baròmetre per determinar la salut de l’arbrat. Aquesta àrea és una de les 377 que hi ha a tot Catalunya i que formen part de  la xarxa 8x8CAT. Sobre aquests espais, el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural fa un seguiment de l’estat general de l’arbrat en relació amb els darrers deu anys. Malauradament les conclusions són que l’estat dels boscos empitjora i les causes són diverses: factors meteorològics extrems i la presència de plagues i malalties que afecten la massa forestal.

Anualment, personal tècnic mesura el diàmetre dels arbres, n’avalua el brancat i les fulles i pren mostres per comprovar-ne el creixement. La xarxa 8x8CAT fa el seguiment de 9.048 arbres. Les finques estan separades entre si per una distància de vuit quilòmetres. La directora general d’Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi, Anna Sanitjas, va remarcar divendres passat que «malauradament els boscos de Catalunya estan empitjorant pel que fa a salut, i hi ha més zones afectades per plagues i més defoliació per sequera».

INDICADOR. La defoliació és la pèrdua prematura de fulles i s’utilitza com a indicador de l’estat de salut dels arbres. L’any 2022, la defoliació mitjana va ser del 30,8%. Els últims anys, la defoliació s’ha mantingut al voltant del 30%, cosa que indica un nivell «moderat». El percentatge actual d’arbres amb defoliació lleugera és del 41%, mentre que només un 2% dels arbres presenten un grau de defoliació greu. L’any 2022, les frondoses van experimentar una lleugera millora respecte a l’any anterior: van passar d’un 41,2% d’arbres sense danys al 43,5%.  Les coníferes, en canvi, passen del 48,3% d’arbres sense danys al 38,7%. Les que més pateixen l’augment de la defoliació (pi blanc, pi pinyer i pinassa) són les que es troben en zones més afectades per la sequera, i la seva defoliació mitjana és de grau mitjà.

Sobre la situació actual, Sanitjas deia divendres: «Ens trobem en un moment d’emergència forestal on el canvi climàtic i les altes temperatures estan posant els boscos contra les cordes». També afegia que al país hi ha «masses debilitades» i que això facilita la irrupció de possibles plagues o malures.

En aquest sentit, la Generalitat creu que l’emergència forestal va lligada al canvi climàtic però també és «conseqüència de l’abandonament de la gestió forestal durant les darreres dècades». El 75% de la superfície de boscos de Catalunya és de propietaris privats. Sanitjas diu que calen «boscos amb menys arbres però més resistents». Una altra de les potes prioritàries a l’hora de dissenyar polítiques és la prevenció d’incendis. Davant els canvis sobre la salut dels boscos, la Generalitat aposta per gestionar, generar riquesa i evitar que un canvi sobtat com un incendi acabi fent perdre la biodiversitat i la vida de les persones. Per això proposa adaptar els boscos a les necessitats climàtiques futures.