La relació de la figuerenca Izar Casado (2007) amb el rugbi és recent, també gradual. Va començar quan tenia catorze anys, poc després d’haver deixat el waterpolo, esport que va practicar sis anys. Acostumada i apassionada a l’activitat física, al moviment, buscava un nou repte: s’havia plantejat l’halterofília, però es va acabar decantant pel rugbi coincidint amb l’aflorament del Club Rugbi Alt Empordà. «I a partir d’aquell moment, no he pogut parar», apunta la flamant jugadora del Grenoble, de l’Élite 1 francesa. 

Des de llavors, la seva trajectòria ha estat meteòrica. D’entrenar amb les Valkirias –l’equip sènior del club alt-empordanès– malgrat tenir edat per pertànyer a l’escoleta, va passar a la USAP de Perpinyà.  Aquesta decisió va ser cabdal: «Va ser el punt d’inflexió: podria haver-me quedat a la meva zona de confort o bé marxar a França, on el nivell del rugbi no té res a veure amb el que hi ha a casa nostra».

Amb la USAP, la Izar va gaudir d’un intens període formatiu. Hi va arribar sense parlar francès, però va anar descobrint el rugbi d’alt nivell: entrenaments intensos, saber analitzar partits, sessions de gimnàs enfocades a un objectiu específic com a jugadora d’aquest esport... «I també vaig descobrir els petits detalls, és a dir, els coneixements de tècnica que aparentment no es veuen des de fora, però que són els que acaben marcant la diferència», assenyala la jove, que també va fer passes endavant amb el que fa referència a la disciplina: «No només al camp, sinó també a fora: alimentació, recuperació, mobilitat... Vaig aprendre a prioritzar les prioritats». 

DUES SORPRESES. L’arribada al Grenoble va agafar per «sorpresa» a la jugadora empordanesa. De fet, la Izar estava immersa en l’obertura de l’etapa universitària i no tenia pensat quedar-se a França, però «al darrer moment es van girar tots els plans». «Malgrat tota la il·lusió que sents, perquè no deixa de ser un reconeixement a tota la feina i els esforços que s’han fet, hi ha moltes incerteses i pors», afegeix Casado, que paral·lelament a aquest escenari va haver de gestionar un altre context: al cap de poques setmanes de la trucada del Grenoble li va arribar un missatge dels seleccionadors estatals sub-21 per demanar-li la seva participació en un stage, on van disputar un partit amistós amb el primer equip femení, les anomenades Leonas. «Que em coneguessin ja era molt, per a mi; em vaig sentir molt agraïda que m’hi deixessin participar», reconeix la figuerenca, que apunta que vol continuar millorant per arribar a ser «la millor jugadora possible». Pensant en gran, també voldria ser seleccionada per disputar el Mundial. 

DES DE LA BASE. Els objectius, però, surten d’una base. En el cas de la Izar aquests fonaments es troben a Empuriabrava, el seu «punt d’origen». «La feina que fa el club és immensa, especialment a l’hora de trobar nens i nenes en una zona on normalment predominen el futbol i el bàsquet; al final, l’escoleta és el futur de qualsevol entitat esportiva». «S’ha de valorar la bona tasca del club, que és molt constant i feta amb estima. Per a mi sempre serà un club especial, me l’estimo moltíssim; soc la seva fan número u», conclou.