El 28 d’octubre aquest jove cuiner de Figueres va agafar el seu primer vol. Sis hores després de l’enlairament, aterrava a Qatar, el país on s’ha celebrat el darrer mundial de futbol, guanyat per l’Argentina. Aquest esdeveniment ha estat el motiu del seu viatge laboral, ja que ha estat preparant plats per als convidats de la casa reial. El 23 de desembre tornava a trepitjar terres catalanes

D’on apareix aquesta oportunitat?
Aquest darrer estiu he estat treballant al càmping La Ballena Alegre. La meva cap m’ho va proposar i l’hi estic molt agraït.

Com va ser l’arribada?
Ens van instal·lar a la zona dels gratacels de Doha. L’apartament estava molt bé. A més, hi havia instal·lacions com piscina, gimnàs, jacuzzi... No ens podíem queixar. Al cap d’uns dies va arribar la resta de la plantilla, i va començar la feina en si.

Quina era ben bé la teva tasca?
Ens van repartir en diferents grups per treballar a diferents palaus. Érem quatre cuiners i quatre cambrers. En principi, el meu anava a cuinar per als convidats de la casa reial.

En principi?
Sí. El segon dia, quan ens estàvem instal·lant al palau, van decidir que no volien ningú. Així que ens va tocar recollir i marxar.

I què va passar després?
Van redistribuir-nos. En el meu cas, feia feines de producció, que després s’enviava a altres palaus, i només havien de fer el muntatge.

Com eren aquests palaus?
Tenien de tot: platja privada, piscina, jacuzzi... Hi havia dos check points. Al primer havies de deixar el mòbil. Al segon aparcàvem els cotxes i ens feien separar en nois i noies. Allà hi havia dos palaus, el d’ell i el d’ella. Nosaltres anàvem al d’ell, però a la segona cuina.

Com era el dia a dia?
Em llevava al voltant de les 7 i em preparava fins que a les 9.30 anàvem cap a recepció. Allà agafàvem el cotxe per anar cap al centre de producció; hi tenies 30 o 40 minuts. Començàvem a treballar fent producció: salsa, pastes farcides, samoses... Dinàvem cap a la una del migdia, i al cap de mitja hora tornàvem a entrar i recollíem. Cap a quarts de dues ja podíem marxar.

I la resta del dia?
Aprofitava per veure el país. Alguns de l’equip havien demanat cotxe per fer els desplaçaments de la feina, així que ja ens el posaven des de la mateixa empresa. És un país amb coses molt sorprenents. Els centres comercials són espectaculars. Estan tematitzats. En recordo un d’inspirat en París, un altre en Venècia on hi havia un riu artificial i hi havia fins i tot gòndoles.

Què et va impressionar més?
Em va impactar molt veure un hotel per a falcons. Són animals que els representen molt.

I gastronòmicament?
En ser un país relativament nou, els falta tradició gastronòmica. Agafen molta influencia asiàtica, filipina..., i una mica de marroquina. És fàcil trobar durums, falàfels..., i els xauarma, que els utilitzen com a entrepans. Cuinen bastant amb picant. Em va sobtar que ells mengen molt de xai. Evidentment, res relacionat amb el porc.

Quin plat en destaques?
El falàfel, el feien en formes de dònuts aixafats, els feien molt bons. Tant de verdures com de carn, amb una salsa semblant a l’allioli més liquida molt suau. També l’hummus el feien molt bo, amb variacions de carn picada, fruits secs... Divendres és el seu dia sant, és com el diumenge d’aquí, vam coincidir amb els cuiners del xeic. Cuinaven camell i pollastre. Ens van deixar provar la gepa del camell. Era molt greixós, però és tendre com una vedella. De menjar bo en tenen, el que els falta és cultura gastronòmica.

Què vols dir?
És una cuina diferent. Al principi d’arribar ens faltava material bàsic com ganivets, olles... El ritme també es diferent. Van amb molta més calma... Tot i que després hi havia canvis d'última hora.

Algun moment estressant?
El 18 de desembre, el dia de la final, coincidia amb el dia de Qatar, el seu dia nacional. Inicialment volien fer un esdeveniment obert on es convidava a qualsevol persona que tingués la residència qatariana a menjar en un espai obert, per a unes sis-centes persones. Dos dies abans ens vam començar a preparar. El dia 17 ens van dir que s’havia de fer aquell dia. Per sort havíem treballat bé el 16 i va sortir molt bé.

Se’t veu molt content.
Ho estic. Convido a tothom que si té una oportunitat així, l’aprofiti.