La corredora local, nascuda a Ripoll, va resseguir els 42 quilòmetres que separen Sant Llorenç de la Muga d'Empuriabrava

Quina preparació ha seguit per fer la marató empordanesa?
Entrenar, entrenar i entrenar. He caminat per muntanya i per plana, això és bàsic, però també he nedat, he anat en bicicleta i he fet preparació de fons i força. A part d’això, és molt important tenir moltes ganes de voler-ho fer i sentir que tens ànims i suports al teu voltant. El 15 de març estava preparada per anar a la Marató de Barcelona, i ja havia entrenat per a això. Cal preparar-se, no hi ha secret, el més important és sumar quilòmetres i quilòmetres. L’any passat, per exemple, l’Strava em va recollir uns 1.000 quilòmetres entre córrer, nedar...

Parla del suport com un element bàsic.
Sí, els ànims de la colla de noies del grup Corriols Extrem, que deriva del CAF Runners, ha estat fonamental. Sense elles això no hauria estat possible de cap manera. El seu suport ha estat màxim per demostrar-me que ho podia fer.

Té algun repte futur que tingui a la ment?
És tot una mica incert, en temps de pandèmia es fa difícil dir-ho. La idea és continuar entrenant, anar al dia a dia i amb cura per no lesionar-me. Sobretot el que vull intentar és no perdre el ritme.

Nova York és un objectiu?
La idea surt de quan vaig fer 50 anys i vaig dir que el regal que m’agradaria seria córrer aquesta marató. De moment l’he pogut fer virtualment, però pels paratges preciosos de la Muga.