Més enllà del color, el groc de l’or, el gris de la plata o l’ocre del bronze, la medalla assolida per Joel González als Jocs Olímpics de Rio de Janeiro tenia un valor reivindicatiu fora de dubtes. El taekwondista altempordanès va acabar pujant al tercer esgraó del podi, un resultat que no li va permetre obtenir la Triple Corona doble –dos campionats del món, dos europeus i dues medalles d’or a la cita olímpica– però que li va servir per eixamplar el seu palmarès als Jocs i, sobretot, per etzibar un bon cop damunt la taula i demostrar que els esforços per superar les lesions al genoll i l’adaptació a la nova categoria han tingut una recompensa digna.

Això de canviar de pes en el taekwondo no és gaire habitual. Tampoc ho és, ni molt menys, recuperar-se d’un problema al genoll que t’aparta del Gran Prix de Mèxic al desembre i que t’obliga a fer una rehabilitació a corre-cuita. Però el del Tae Sport és així, un competidor tenaç, perseverant i, el més important, apassionat amb l’esport del tatami.

Tots aquests atributs es van evidenciar durant la competició de dijous passat, frenètica tal com estableixen els canons olímpics: en un sol dia, tot resolt. El primer contrincant d’en Joel va ser un os dur, el croat Filip Grgic, campió mundial de 62kg el 2007, que va plantejar un combat agònic que finalment es va resoldre per un global de 4 a 3 favorable al vilafantenc. Fred, calculador i tirant d’estratègia com sempre, Joel es va destapar a l’assalt final, moment en el qual va demostrar aquella capacitat innata d’anar de menys a més.

La mateixa tendència creixent va tornar a lluir als quarts de final, on l’esperava el representant de Mongòlia, Temuujin Purevjav, que s’havia desfet d’un dels favorits al podi, el mexicà Saúl Gutiérrez, posant de manifest que en un esdeveniment d’aquestes característiques la paraula favorit té poc significat. Com en el primer combat, l’altempordanès va començar perdent però de seguida es va refer i, més còmode, va superar l’asiàtic per 7 a 4 fent valer aquest 1,85m d’alçada que li brinda una distància prudencial.