Si llegim qualsevol carta als Reis que els propers dies escriuran els nens empordanesos, ens trobarem amb una llista prou àmplia i variada de peticions, entre les quals destacaran aquelles que fan referència a tota mena de joguines electròniques i als videojocs. Darrerament, però, la crisi ha fet escurçar aquesta llista a moltes famílies i en alguns casos el regals els hauran de suplir institucions com la Creu Roja, que no deixa de distribuir, la nit del 5 de gener, centenars de lots per no deixar cap nen de Figueres ni dels diversos municipis de la comarca sense joguina.

Unes hores abans d’encetar la nit màgica, els carrers i les places de quasi tots els pobles empordanesos seran l’escenari de l’arribada dels tres Reis amb cavalcades que incorporen la presència de carrosses, patges, cavalls i grups musicals. Val a dir que la retallada dels pressupostos municipals també s’ha notat i ha calgut ajustar algunes despeses.

Això, però, amb retallades o sense, no ha estat sempre així. Hem fet un cop d’ull a la història més recent i ens trobem que “l’any 1900 la festa de Reis es limitava al fet que la mainada posés les sabates al balcó perquè l’endemà les trobessin plenes d’algunes joguines i dolços. Representaven els presents dels tres Reis d’Orient en pagament al seu bon comportament durant l’any transcorregut. D’uns reis que no havien vist mai més que dibuixats a les estampes, però amb els quals sempre somniaven”.

Aquest és el testimoni de Pere Teixidor Elias (Figueres, 1892 – 1981) al seu llibre Figueres anecdòtica segle XX, tot un compendi de tradicions socials passades. Assegura que després de la Guerra Civil “la cosa ja té tot un altre aspecte i la festa dels Reis ha pres un relleu insospitat. S’ha fet corpòria, espectacular, efectista, enlluernadora i fantàstica” i relata la rebuda que a mitjan segle passat feien els figuerencs als Reis d’Orient, una crònica que, en les seves arrels, difereix ben poc de com succeeix avui en dia.