He pogut experimentar en la meva pròpia pell allò que diuen que de catalans n’hi ha arreu del món. Qui m’ho anava a dir, quan vaig venir a Tòquio per passar-m’hi una temporadeta, que trobaria en aquesta allunyada ciutat un munt de bons amics amb qui poder parlar en català i compartir grans moments d’oci; envoltat d’una terra i d’una gent molt diferent de nosaltres. El Japó és un interessantíssim país que val la pena descobrir en algun moment de la vida. No només per l’exotisme del destí o per ser la meca tecnològica que molts associen, sinó pels forts contrastos que conviuen. El xoc cultural és molt significatiu i no sempre fàcil d’encaixar en els nostres costums mediterranis i europeus, segurament per això la proximitat amb altres catalans fan de la nostra estada aquí quelcom de menys violent.

La Marta i jo hem estat dels darrers a incorporar-nos al grup de catalans a Tòquio, però tot i així hem estat a temps per a aportar el nostre granet de sorra a la programació dels actes de Sant Jordi. Es tractava de viure i de reproduir de la millor manera possible, a onze mil quilòmetres de distància, una de les jornades més maques i especials del nostre país. Per a l’ocasió vam preparar una jornada cultural i tradicional adreçada a tots aquells japonesos que coneixen Catalunya o que volen conèixer-la una mica més bé. És molt sorprenent l’interès que molts d’ells mostren cap a Catalunya i l’elevat grau de coneixement que tenen respecte a la realitat cultural catalana. M’atreviria a dir, fins i tot, que és un dels països que millor coneix la rica varietat social, cultural i política d’Espanya. És de suposar que l’alt grau de cultura general que tenen i l’especial interès per Barcelona han contribuït, des de fa una colla d’anys, a aquesta particular concepció del nostre entorn.