Els lectors que superin, en edat, la quarantena llarga d’anys, segur que recorden la música inconfusible del No-Do. L’escoltaven cada cop que anaven al cinema, a la mitja part de les dues pel·lícules que aleshores es projectaven a les sessions. Amb el nom de Noticiarios y Documentales, des del 1943 i fins al 1981 -tot i que al 1975 ja va deixar de ser de projecció obligatòria- era una mena d’informatiu setmanal editat pel govern franquista.

Fa poc que la Filmoteca Española i RTVE han digitalitzat tot aquest fons i ara es troba a lliure disposició a les seves pàgines web. Amb una sintonia i una estètica que gairebé no es van modificar en quaranta anys, el No-Do va esdevenir en els seus inicis un eina més de propaganda de la dictadura per difondre les notícies del seu interès en relació a la vida política, social i cultural de l’època.