És un dels quatre amics que un bon dia van quedar per provar de fer cervesa a casa. La CDR és obra d’en David i en Francesc de Roses, en Gerard de Castelló i en Marc de Llançà. 

Tot comença amb un grup d’amics que fa cervesa a casa. La fèieu a la banyera com a les pel·lícules? 
No ben bé en una banyera, però gairebé [entre riures]. Ho fèiem en una garrafa i, de fet, la seguim fent de la mateixa manera. Tots els estils de cervesa que hem portat aquest cap de setmana a Figueres, els hem preparat en un garatge, ja que tenim les mateixes màquines que hi ha a les fàbriques, però de 30 litres. Per tant, totes les receptes i experiments els fem de manera artesana amb ingredients de km 0 i ho preparem a casa. Som quatre amics; en David és qui sempre ha fet cervesa i ens deia: «un dia ens hem de veure i fer-ne ». Ell ja tenia unes bases fetes i ens va enredar a en Francesc i a mi. Vaig organitzar un dinar a casa i també s’hi va apuntar en Marc. Recordo que era per la festa de la Castanyada, jo anava disfressat de castanyera, així que no era gaire seriós, tot plegat... Però vam acabar fent la nostra primera cervesa, l’actual Innocent. 

"Intentem fer estils clàssics perquè són els que ens agraden"

La mateixa que vau llançar al mercat en plena pandèmia?
I la que hem seguit fent perquè és un estil que ens agrada molt. Intentem, en la mesura del que es pugui, trobar el màxim d’ingredients de km 0, i això ens dona aquest punt empordanès o com li vulguis dir. Hi ha molta cervesera artesana que busca models de moda, ara hi ha gent que busca molt llúpol, herba..., i nosaltres, tot i que tenim algun estil així, el que intentem és fer estils clàssics. Aquesta primera, la Innocent, és una American Pale Ale, tenim també una Imperial Stout... Alguns dels estils que fem potser no són tan moderns com els que es consumeixen ara, però fem els estils que ens agrada consumir. 

Aconseguir llúpol d’aquí és gairebé impossible, no? 
Intentem que totes tinguin alguna cosa de km 0, però que el cereal sigui d’aquí no és possible i amb els llúpols passa el mateix. Quan diem km 0 és, per exemple, la Innocent, que porta pells de mandarina de Terrades, ja que l’Íngrid de l’Olivet de Mas Ferran, quan cull i fa la seva melmelada, ens guarda la pell de la fruita, o també fem servir mel del cap de Creus. Tot i això, no vol dir que hàgim aconseguit fer una cervesa que tingui tots els ingredients de l’Alt Empordà. És inviable. Hi ha un parell de llocs on fan petites produccions de llúpol, però n’hi ha molt pocs, i amb el cereal passa el mateix. I el problema és que no el podem maltejar aquí i, per tant, l’hem d’enviar fora.

Amb quins ingredients jugueu per introduir aquest punt empordanès a les birres?
Al final no estem inventant res, partim d’estils clàssics i els donem el nostre toc. Totes les cerveses tenen la base d’aigua, cereal, llúpol, i a partir d’aquí juguem. Una de les col·laboracions que fem és amb la Postreria de Roses, i és molt interessant, ja que ells ens donen tot el que no aprofiten del pa de pessic i amb allò nosaltres en fem cervesa i, després, ells es queden la nostra cervesa negra per fer-ne tiramisú i alguns bombons. La col·laboració és molt maca. O, per exemple, amb l’Íngrid que comentava abans, quan cull figues ja ens en guarda perquè sap que les fem servir. Per poc que puguem, intentem que tots aquests ingredients que hi afegim siguin d’aquí. 

Sembla que el consumidor ja no només es mira les grans firmes. Creieu que és per un canvi d’hàbits?
Diria que el canvi és una mica global i no només passa amb la cervesa artesana. Penso que comencem a tenir consciència de consum amb altres productes i és cert que la cervesa artesana ha evolucionat molt en poc temps. Fa 8 o 10 anys era molt més difícil fer cerveses artesanes com les que estem fent ara i que siguin aptes per a molta més gent. 
 
Abans eren més dures. 
Exacte, eren més feixugues i amargues. Ara s’estan fent coses per introduir-te al món de la birra artesana i et trobes molta gent que comença per uns estils i et diuen: «això no m’ho beuré mai», i s’ho posen a la boca i fan mala cara, però al cap d’un temps et demanen coses que et sorprenen.

Teniu unes nou referències. Quants litres anuals aconseguiu?  
N’hem fet més, però simultàniament en tenim entre quatre i sis referències en funció de l’època. Tenim un parell d’estils que intentem que sempre es quedin amb nosaltres i la resta les anem rotant. Intentem fer col·laboracions amb marques de fora. Ara, per exemple, en tenim una amb la Canetenca (Canet de Mar). De mitjana estem al voltant dels 8.000 litres. Hi ha hagut anys que n’hem fet més i hem vist que no havíem de fer-ne tants. D’aquesta manera, hem vist que entre els 8.000 i 10.000 litres és amb el que ens podem moure, i potser fem un 60% en ampolla per a bars i restaurants i un 40% en barrils per a fires.

I on la podem trobar?
A Roses n’hi ha tant en botigues com en  restaurants i bars, però costa molt més del que pensem que hauria de costar. Tot i ser Cervesa de Roses, el senyor Estrella, el senyor Sant Miguel i el senyor Estrella Galícia són molt forts i realment ens posen les coses molt difícils perquè fan signar contractes als establiments que diuen «pobre de tu que a la meva nevera tinguis alguna cervesa que no sigui nostra». I això no ho fa fàcil. Però, al final, nosaltres intentem fer millor la nostra feina i, si els companys artesans també la fan ben feta, ens estem ajudant a tots.   

La vostra firma destaca per l’originalitat dels noms. D’on surten? 
Mentre fem les cerveses diem molts disbarats. Penseu que som quatre amics, que mengem i bevem perquè tenim moltes hores, ja que el procés d’elaboració de la cervesa és llarg i dona per a molt. A vegades tenim el nom al cap de dos minuts i d’altres ens costa molt més. La Kaos, per exemple, porta aquest nom perquè el primer lot que vam fer va començar a pujar i a desbocar-se tot, vam deixar l’espai fet un nyap i vam començar a cridar «quin caos, quin caos!». I per això es mereix ser la Kaos i punt. Hi ha  noms que tenen més base i d’altres són fruit del moment. 

També vau jugar amb el nom, Cervesa de Roses (CDR), i pel context històric s’entén com a reivindicatiu. Era la intenció?
Al moment que vam sortir, realment s’associava ràpidament. Ara, per mala sort, potser no tant. Però, sí, ens considerem una cervesa reivindicativa de quatre persones lluitadores.  

Quines novetats teniu fermentant? 
Doncs la col·laboració amb la Canetenca, una cervesa amb aigua de mar del cap de Creus, tomates del Maresme i xiles, una proposta molt diferent. I també una NEIPA, que és nova per a nosaltres, però no és un estil propi, és justament un d’aquests estils moderns que ara la gent consumeix i busca. Aquesta va ser la nostra segona cervesa, però són estils que s’han de consumir de pressa i quan la vam fer érem molt nous i ara n’hem fet una nova recepta.