El Servei de Control Mosquits neix el 1982, per garantir-ne el control. Quin repte teníeu?
Neix en paral·lel a la protecció del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà , ja que el fet de ser espai natural fa que tingui zones amb molts de mosquits. Va sorgir la necessitat de protegir els entorns, sobretot pensant en el turisme i la preservació dels aiguamolls. També va ser el moment que començava a haver-hi més càmpings i zones turístiques al litoral i, inicialment, es van fer actuacions a tall de boig, per dir-ho així, ja en aquell moment no se sabia massa com s’havia de fer. I els tractaments que es feien eren adulticides amb avionetes, molt agressius, i ja es veia que no era la manera d’actuar. I diferents veus, vinculades a l’Ajuntament de Castelló d’Empúries —per això tenim la seu a Empuriabrava— van emmirallar-se en les actuacions que feien a la costa mediterrània francesa, a la zona d’aiguamolls de la Camarga. La idea que desenvolupaven ells, en comptes d’anar cap als adults, era amb tractament larvari en zones on els mosquits encara no estaven provocant molèsties, i aquest va ser el canvi de concepte i a partir d’aquí va néixer el Servei de Control de Mosquits amb cara i ulls i més professionalitzat.

Quina és la situació actual dels mosquits a la comarca? 
Aquí hi ha un règim de mosquits d’àrees naturals, que són els que tenim als aiguamolls i a la plana fluvial, i tenim un altre front, des que va arribar el mosquit tigre. Va aparèixer a les comarques de Girona cap al 2009, és un mosquit molt més urbà i això canvia el panorama, ja que podem controlar els mosquits d’àmbit natural que estan fora de les zones urbanes, però la gent continua tenint mosquits a casa perquè el tigre es fa a les cases i això ens fa perdre una mica el control de la situació. En aquest sentit, ens cal canviar una mica el sistema i no deixar de fer el que ja fem a les zones naturals i fer un esforç de divulgació amb programes per conscienciar la gent per tal que faci actuacions a casa seva i així evitar que els mosquits tigre vagin proliferant.

Què va representar l’arribada del tigre? 
Vam viure-ho amb nervis perquè primer es va intentar parar-li els peus, ja que són espècies invasores que tenen una capacitat molt gran d’adaptació i de reproducció i és molt difícil fer-los front. Amb Dipsalut tenim un programa que té una part divulgativa per a les escoles de Girona i es fan xerrades a l’alumnat de cinquè amb uns kits entomològics perquè vagin a buscar larves de mosquits als seus municipis i ens les envien, mirem què són i els fem el retorn. És una de les maneres que tenim d’entrar a les cases. D’altra banda, també fem tot el que té relació amb els embornals de la via pública i dels municipis que gestionem, ja que nosaltres som una mancomunitat, i en aquest sentit fem aquest control des del mes de maig fins a l’octubre, que és el període del mosquit tigre, perquè és un mosquit que a l’hivern està en fase d’ou, així que no hi ha adults aquí. I, finalment, hi hauria una tercera branca, que també gestionem amb Dipsalut ,que és l’arbovirosi, ja que el tigre és un mosquit tropical d’àrees endèmiques de malalties com ara el dengue, el zika o el chikungunya, i tenim casos de gent que torna de vacances d’aquests zones, com podria ser Centreamèrica, infectades amb la malaltia, a vegades sense saber-ho, i si els pica el mosquit tigre, té la capacitat de transmetre el virus a una altra persona que no ha viatjat. Això t’obre un nou escenari respecte dels mosquits autòctons. 

Per tant, preocupa la transmissió de malalties d’aquests mosquits?
Tenim un protocol, amb la Generalitat de Catalunya, per a aquestes arbovirosis i enguany ja l’hem engegat, ja que el mosquit tigre fa de vector. El que fem és seguir diferents actuacions de monitoreig i som els responsables de tots els casos positius,  i ens els comuniquen, a la demarcació de Girona. I el que fem és anar on hi ha la persona infectada, se li comunica que no es bellugui massa de casa seva i es fan les inspeccions entomològiques, justament per determinar el radi d’infestació de mosquit tigre que hi ha i què cal fer per minimitzar els riscos. 

"Si tenim molts mosquits tigre al pati de casa, és molt problable que els fem nosaltres mateixos"

Què podem fer a casa perquè no proliferi el mosquit tigre?
Hem de pensar que és un mosquit que apareix de l’abril a l’octubre. A l’hivern no hi és i diposita els ous en sec, no els veiem perquè són molt petits. Ho fa en espais susceptibles de ser inundats, però espais petits. És a dir, no es fan en piscines, però sí en plats de jardineres, joguines de mainada que puguin estar a l’exterior o qualsevol recipient petit; inclús n’hem detectat en bosses de patates obertes que han quedat al carrer. Cal pensar que aquests ous, quan reben aigua, en qüestió de cinc o sis dies ja han fet tota la fase larvària i desclouen els adults. Per tant, qualsevol punt petit que tinguem a casa i acumuli aigua durant cinc o sis dies i de maig a octubre ja és suficient perquè en surtin molts mosquits tigre. I no és només un tema de pluviometria; en un lloc amb moltes urbanitzacions i jardins hi ha molts recs automàtics que fan aquesta funció contínua, o bé als horts urbans, on s’emmagatzema aigua en dipòsits, aquells típics blaus. Hem de saber que el mosquit tigre té un radi de dispersió molt limitat, no passa dels 200-250 metres d’allà on neix, per tant, si tenim molts mosquits tigre al pati de casa, és molt probable que els fem nosaltres o els veïns. És important fer conscienciació en aquest sentit.

El canvi climàtic i els episodis més extrems són una amenaça per l’entrada d’alguna altra espècie perillosa? 
La globalització i el canvi climàtic són un problema perquè arriben constantment espècies invasores i algunes s’acaben instal·lant aquí. Hi ha un mosquit que preocupa i molt, que és l’Aedes aegypti, del qual ja tenim observats diversos episodis d’entrada a les illes Canàries, i se l’està intentant frenar, de moment amb prou èxit. És un mosquit que té més capacitat vectora de malalties, més que el mosquit tigre, i és molt urbà, tant o més que el tigre. A Madeira (Portugal) ja n’hi ha molts i pot ser qüestió de temps que entri aquí. La detecció ràpida ens pot ajudar a frenar-lo, però el perill hi és.

És cert que només piquen els mosquitsfemella? 
Els mosquits ingereixen sucres dels nèctars de les flors i els mascles només necessiten aquesta dieta; però les femelles, quan han de fer la posta d’ous, necessiten un suplement, el treuen de la sang i es veuen amb la necessitat de picar per tenir aquest extra. Ens busquen, sobretot, a través de l’olor que generem del CO2 que desprenem i per això hi ha persones que són més propícies que els piquin i d’altres no tant.