Fa pocs anys, van iniciar el projecte més personal amb un ramat de cabres, a Maçanet de Cabrenys, i avui els seus formatges tiomfen als concursos.

Com comença el projecte de la formatgeria del Mas Roquet de Maçanet de Cabrenys? 
L’any 2020 vam començar a tramitar els papers per fer la incorporació a Joves Agricultors i també vam iniciar el projecte amb el enginyers, però la història de tot plegat comença quan era petit. Molts diumenges anàvem amb els meus pares a una formatgeria de Costoja a comprar formatgets i suposo que aquests records em van portar a voler fer formatges. A casa sempre hem tingut ovelles i cabres i quan vaig ser una mica més gran ja les munyia i de tant en tant fèiem mató per a nosaltres. Per tant, diria que tot ve una mica per aquí. Quan vaig fer els 19 anys, vaig anar a l’IRTA a fer cursos de formació per fer formatges i tenia molta il·lusió per iniciar el projecte, però vaig demanar un parell de pressupostos  i vaig veure que era inviable fer una granja i una formatgeria. I vaig començar a treballar a les campanyes d’estiu de Bombers i vaig entrar al cos.  

Actualment, compteu amb una seixantena de cabres. Com és el procés per convertir la llet en productes làctics? 
Vam comprar cabres a la Cerdanya i a Osona i les vam deixar créixer fins que van tenir l’any i mig. Després van criar i a partir d’aquí ja vam començar a extreure la llet. Nosaltres fem un període de lactació en què les cabres pareixen al febrer, ens donen llet fins al novembre i al setembre queden prenyades. Dels cinc mesos d’embaràs, durant tres mesos traiem llet i els dos últims descansen.  
Gairebé totes les cabres que tenim són de raça alpina, que és una raça lletera francesa que aquí s’adapta molt bé, i tenim algunes cabres de l’Albera, que ens agradaria recuperar la raça, però fan menys llet i és molt complicat a l’hora d’entrar animals perquè només hi ha un home que en tingui a França, a les Illes, però el tema sanitari es complica una mica.  

Coneixem les vaques de l’Albera, però les cabres no gaire.  
És una cabra més rústica, pensada per a carn, però amb bona alimentació ja ens estan donant un litre i poc de llet. Ara en tenim sis i l’objectiu és tenir un petit percentatge d’aquestes cabres dins del ramat, ben bé per romanticisme. 

Quin paper hi juga el territori en el gust del formatge que elaboreu? 
Aquestes cabres són molt lliures, cada dia surten a pasturar pels boscos, prats i camps que envolten el mas i fan una llet d’alta qualitat. En aquest sentit, tots els voltants del mas estan ben nets i estem en un projecte de recuperació de suredes i de pastures i ens ajuden molt a mantenir les estassades.

I quants litres us donen cada dia? 
Ara fem 90 litres al dia i l’objectiu és arribar a fer 150-200 litres i tenir prou producció per pagar tots els costos de tot i que ho puguem gestionar la Cristina i jo. Avui, no és viable pagar personal i per això hem d’intentar créixer fins a un punt que puguem gestionar-ho nosaltres. També per aquest motiu vam començar a fer productes en fresc, com ara formatges petits, i també pensàvem fer iogurts, flams..., però tot això vol moltes hores de feina i amb aquests formatges més grossos és més fàcil de treure el producte. Estem entrant a molts restaurants de la zona que ja no només ens agafen el recuit de drap per a les postres sinó que ja comencen a demanar-nos formatges per cuinar, com ara el Trull d’en Francesc o la Tartana de Can Massanet. 

Quins productes elaboreu avui dia?
Només elaborem amb la llet de casa. Vam començar amb el recuit de drap i ara ja tenim més productes com el formatget, el formatge fresc, el formatge cremós i el Tisot, que són quallades làctiques, i un l’elaborem només amb sal i l’altre amb una làctica cendrada. Com a novetat, ara hem començat a fer el primer premsat, que es diu Cabrenys i és un formatge d’1,2 kg. 

Fa la sensació que la comarca està recuperant múscul de productors artesans que aposten pel territori. Com ho viviu?
Amb molta il·lusió, però trobem a faltar molts més projectes. Aquí a Maçanet hi ha poca cosa en aquest sentit. Tenim la mel i  un parell de pagesos que tenen vaques de carn, però de productes del territori se’n podrien fer molts més. 

Fa poc que sou formatgeria, però ja heu obtingut algun premi de renom. Com s’entoma? 
Molt contents perquè no esperàvem que amb un any i mig tinguéssim quatre premis, en tres concursos diferents: el Formatgem de Girona, el Làctium de Vic i la Fira Armengol de la Seu d’Urgell. No ens ho esperàvem i ens va fer molta il·lusió, ja que això t’ajuda a obrir portes a restaurants i botigues. Ens van premiar el recuit de drap en categoria Or al Fòrum de Girona i bronze a la Seu d’Urgell i pel Formatget vam tenir Or també a la Seu. I a Vic vam guanyar una Plata pel Tisot. 

"Volem créixer en volum, però també volem mantenir-nos com a formatgeria petita"

Quin futur ha de tenir la formatgeria?
Volem créixer en volum, però també volem mantenir-nos com una formatgeria petita que ens serveixi per oferir producte a les comarques de Girona. Penso que avui dia el formatge artesà s’està valorant molt, entre els clients del poble, que ja és prou turístic, i les botigues de Figueres cap amunt, ja que encara no hem arribat a Figueres, tot el que elaborem ho venem. Actualment, repartim a tots els establiments de Maçanet de Cabrenys i també a Agullana, Darnius, la Jonquera, Terrades, Pont de Molins, Cabanes, i aquesta setmana comencem a repartir també a Sant Climent i a Vilafant. 

D’altra banda, el futur el tenim encarat també a un projecte de millora genètica fent inseminació a les cabres. Així, aquest any serà l’últim que entraran animals de fora a la nostra granja, així evitarem malalties i ens podrem guardar els bocs de casa. 

I com viviu la presència del llop? 
A nosaltres de moment no ens ha arribat, però ens preocupa molt. El maneig que fem ara és ideal per al llop perquè les cabres surten soles a pasturar, sense pastor i només amb un gos de protecció, i necessitem més infraestructura per controlar el llop. Ara posarem algun altre gos de protecció, però tot i tancar-les a la nit, segur que algun dia de vent o pluja podem tenir algun espant. Ens cal mirar bé la infraestructura de la granja i els tancats perimetrals per blindar-nos una mica, ja que no podem pagar un pastor, tenim totes les hores del dia ocupades, per tant, no podem anar a pasturar amb elles... i el llop és un problema, en aquest sentit.