Rafa Camps és el fundador de LaNatural, una empresa que «trafica» amb vins naturals d’arreu del país. Ell és filòsof i té una manera especial d’explicar els vins; el seu perfil d’Instagram té més de 14.000 seguidors i fa càpsules parlant de vi, entre altres temes.

LaNatural és un projecte que lliga vins amb filosofia. Com neix la iniciativa?
Se m’acut perquè als inicis de la dècada, és a dir, a partir del 2010 o fins i tot una mica abans, entro en contacte amb el vi natural, que és un vi que té poca intervenció a l’hora de vinificar. I m’al·lucina i em fascina aquest món i començo a investigar tot  el que té relació amb el vi natural. En aquell moment, descobreixo que a França fa molts anys que s’elabora el vi d’aquesta manera, que és la manera més tradicional de fer vi; i és per això que decideixo començar aquest projecte de La Natural. 

És llavors quan es converteix en un «traficant de vins». Què vol dir amb aquesta definició que fa, sense que soni il·legal o alarmista? 
[Entre riures] Vaig començar traficant amb vins de la Catalunya Nord. Per tant, anava de nord a sud. Ara mateix, això ja és residual, i podríem dir que trafico amb líquid propi, ja que nosaltres som principalment negociants, que és una figura poc coneguda en aquesta banda dels Pirineus, és més popular a França. Consisteix, bàsicament, en el fet que, en comptes de tenir propietats i finques, el que tenim és coneixement del raïm que ens agrada i l’anem a buscar a qui millor el cultiva. Fem, sobretot, aquesta feina de cerca de raïm; i a partir d’una idea fem el vi amb raïm comprat. Tenim alguna vinya pròpia, però menys del que tenen altres cellers. 

El vi natural és una tipologia de vi que a la zona no tenim interioritzat del tot. En aquest sentit, deia que ens cal «entrenar els sentits per gaudir-lo». Com? 
Hi ha moltes maneres de fer les coses, sobretot pel que fa a l’àmbit de la gastronomia o el que l’envolta, de la manera de fer begudes a la manera de fer formatges; i la de fer vi natural és una manera que intenta respectar molt el gust de raïm; però no hi estem acostumats perquè durant un temps ens hem acostumat a beure vins una mica més disfressats amb fustes o altres ingredients. És per això que dic que s’ha d’entrenar el fet de recuperar la cerca de matisos i gustos, i això implica molts sentits, com ara el tacte dins la boca, passant per les olors o els gustos, entre molts altres. 

Els vins naturals tenen detractors. Ens caldria obrir una mica la mirada?
Hi ha una certa por i, de fet, una de les idees de crear aquest projecte és precisament aquesta, ja que, quan tot això dels vins naturals va començar aquí a Catalunya, els defectes eren molt més pronunciats; o diguem que dins del món «friqui» del vi natural el defecte es considerava, fins i tot, virtut en determinats moments. I, en aquest sentit, penso que tot té una evolució i no podem ser extrems. Així, hi ha coses que són defectes que hem de corregir. Igual que les persones. Tots tenim certs defectes i hi ha factors que formen part de la nostra idiosincràsia i hem d’acceptar-ho tal com és. Un té l’ull més amunt i l’altre el nas més gros o més petit, no som perfectes. En canvi, sí que hi ha coses que podem millorar, com ara el fet de llevar-nos de mal humor. Davant d’això puc fer un esforç per no estar de tan mal humor. I penso que el mateix passa quan estàs fent un producte artesà, que és imperfecte perquè no hi ha la precisió que pot tenir una màquina, però dins d’aquesta imprecisió pot haver-hi més o menys rigor o criteri. I aquests últims anys, crec que s’ha anat imposant un criteri i la gent hauria de perdre la por de tastar vi natural, ja que darrere hi ha un criteri.

De fet, això els fa únics. 
El fet de ser vins molt espontanis els fa  singulars. 

A l’Empordà hi ha certs cellers que aposten pel savoir-faire d’aquesta manera d’elaborar vins tan ancestral. Hi té relació?  
Sí, molta! Sobretot amb el celler Espelt i l’Anna Espelt, amb el celler Pujol Cargol, amb Còsmic Vinyaters, a Agullana… Ara hi ha tot un ventall de gent, a l’Albera, que s’ha agrupat; són cinc cellers sota el nom d’Albera Dinàmica i tots treballen molt bé. A l’Empordà es pot fer un bon circuit de vins naturals i necessites temps, perquè n’hi ha molts. Hi ha un professional en concret, en Carlos Alonso, que ha estat, si no el primer, el segon, de tota la península Ibèrica a fer vi natural. 

"Hem d’evitar la confrontació entre el vi natural i el vi no natural"

El que ens falta és divulgació. D’aquí surt la idea de les seves càpsules d’Instagram ‘Rafa te da la chapa’ o els tastos guiats i singulars que ofereix?
Hem d’evitar la confrontació entre el vi natural i el vi no natural. No sabria com anomenar el no natural, ja que no vull dir «vi convencional» per evitar, precisament, aquesta confrontació. Penso que el vi és vi i hi ha qui decideix de fer-lo d’una manera i qui d’una altra. La gent el que busca és que el vi li agradi, i a una persona li agradarà el vi blanc, a una el vi dolç i a una altra el vi negre… El més important és que es begui vi, perquè és un patrimoni cultural que forma part de la dieta mediterrània i considero que el que hem de fer és remar junts. I més en una zona com l’Empordà, que és reconeguda per ser vitivinícola; fa uns anys estava més menystinguda, però gràcies a la bona feina de tota la gent que treballa la terra i que fa vins, ara està súper reconeguda. Com deia, ara mateix hi ha molt bons productors de vi natural i de vi no natural en una mateixa zona i penso que hauríem d’anar plegats molt sovint. És per això que les meves càpsules són amb un toc d’humor, molt constructives i per defensar el vi i el consum del vi, no només per reivindicar el vi natural. Penso que, al final, el que la gent vol i volem és menjar bé, beure bé i gaudir-ne. 

Ara comencem a tenir sobre la taula una tendència de vins desalcoholitzats. Què en pensa?
Entenc que el vi és vi i em costa entendre el concepte desalcoholitzat. Jo faig vi natural i soc defensor d’estalviar qualsevol afegit o procés que pugui; ara bé, si hi ha algú que li agrada aquesta mena de vi i no es conforma amb un most —tot i que hi ha mosts boníssims— hi haurà qui tindrà la capacitat de fabricar-lo i servir-lo. Tampoc soc defensor d’altres coses que la gent consumeix i estan al mercat. Em preocupo més d’intentar defensar una idea ancestral que té milers anys d’història com és convertir un fruit en un suc que et connecta l’esperit amb el físic i l’intel·lectual. Per a mi és això és la part interessant. 

La Natural presenta alguna novetat que ens pugui avançar?
Novetats com a tal no, però vull explicar que tenim un club encarat perquè la gent pugui conèixer tres vins diferents cada mes. És la manera d’intentar explicar aquest vi natural i tenir, cada mes, descobriments i sorpreses. Penso que la bona notícia és que, cada vegada més, conviuen diferents maneres de fer vi. I la gran lluita ha de ser que tots els que fem vi puguem anar plegats, d’una manera o altra. Penso que és l’únic futur sostenible.  Tot depèn de la voluntat de la gent i  aquesta és la meva.