Parlem amb Susana Bosch Cuello, coordinadora dels Serveis d’Igualtat de l’Ajuntament de Figueres, i Maria Lluïsa Motos Roca, tècnica del SIAD Figueres, en el marc del 25-N, Dia Internacional per l’Erradicació de la Violència vers les Dones. 

Què s’ha posat en relleu per commemorar el 25 de novembre d’enguany?
S. B. C.: S’han organitzat diferents propostes, algunes de difusió i presentació del servei com a línia de prevenció, i aquest any ens hem centrat en l’àmbit de la salut, i som presents a l’Hospital de Figueres, Urgències i el CAP de Vilafant. També hem fet una bateria d’accions a porta tancada i d’altres d’obertes a la ciutadania, com ara la cursa d’homenatge que es va fer diumenge, o  dilluns, que vam insta·lar un punt lila perquè la gent conegui el servei, ja que està operatiu des de 2008 però és poc conegut. Ho hem fet conjuntament amb el SIE, el Servei d’Intervenció Especialitzada, que és un servei de la Generalitat que hi ha a Figueres des de 2020 i està especialitzat en violència masclista. També dilluns va fer-se una representació teatral sobre violències i la lectura institucional d’un manifest.

Quina és la diferència, doncs, entre SIAD i SIE?
S. B. C.: Un SIAD és un servei generalista que pot donar informació de qualsevol àmbit o sobre qualsevol dret de les dones. En canvi, un SIE és un servei que només treballa en situacions de violència masclista. Aquest 2024 treballem de manera conjunta també amb el SIAD del Consell Comarcal perquè per qüestions administratives nosaltres atenem la població de Figueres i el Consell Comarcal, la de la comarca. 

Com treballa el SIAD de Figueres?
S. B. C.: Les dones arriben al servei per iniciativa pròpia o bé, en la majoria dels casos, derivades d’altres serveis. Treballem coordinadament amb els serveis socials de l’Ajuntament de Figueres i estem sota el mateix paraigua de Benestar Social. I també treballem amb l’àmbit policial de Mossos d’Esquadra. Aquest són els nostres dos grans derivadors, però també ens deriven dones de l’àmbit de la salut i jurídic o de la línia 900. Les violències sexuals, però,  sempre es deriven al SIE perquè quan una dona demana atenció per als fills, allà tenen atenció psicològica per a menors. 

De quines xifres d’atenció del SIAD parlem?
M. L. M.: Aquest 2024 portem 111 dones ateses amb nous expedients. Però també atenem dones que van venir en anys anteriors  i continuen al servei. Passa sovint que venen un any, desapareixen i després tornen a venir al cap del temps. 
S. B. C.: Us semblen moltes o poques?

Moltes. 
S. B. C.: Doncs és només la punta de l’iceberg del que és la violència masclista i contra les dones. Cada any, rebem i atenem una mitjana de 100 dones noves a la ciutat de Figueres. Però cal tenir en compte que la xifra impactant és de les dones que no venen al servei i sabem que  existeixen a través d’enquestes.

Què ha de fer una dona de la ciutat de Figueres que pateix maltractaments?
S. B. C.: Depèn del que ella vulgui fer. Si ho vol denunciar, ha d’anar als Mossos d’Esquadra, que és el cos competent i, si no ho vol denunciar però vol atenció per lidiar amb la situació, pot venir al SIAD o al SIE. 

Hi ha un cert temor a la denúncia. Poden venir al SIAD sense denunciar?  
S. B. C.: Que vinguin aquí no vol dir que els Mossos coneguin la situació. De fet, el que ens agradaria seria poder treballar amb les dones abans de fer la denúncia per preparar-les per a tot el que ve després, que és dur, solitari i llarg. Moltes vegades no passa perquè hi ha situacions de crisi com un esclat de violència i això fa que hi hagi intervenció de Mossos. Sovint no estan preparades perquè hi ha anades i vingudes, que això és el que sorprèn socialment i no s’entén, però forma part de les situacions de violència.

Vist des de fora, la societat sovint no entén que no es faci la denúncia. 
S. B. C.: De vegades no tenen la capacitat de denunciar perquè hi ha una vinculació emocional amb aquella persona. Se suposa que és la persona que t’estima i amb qui comparteixes el refugi, que és casa teva. A més a més, un dia és una cosa i al següent és totalment oposada, de manera que no saps si t’oferirà un petó o una bufetada, i això és molt difícil de trencar. El cicle de violència està ben explicat: primer hi ha un esclat de violència i després hi ha el que es coneix com a lluna de mel, que és el penediment i les promeses de canvi, i és circular. A més, hi ha molts factors a tenir en compte. Per exemple, si la dona té xarxa que la pugui sostenir, si té independència econòmica, si té fills, si té documentació... Si és una dona indocumentada, hi ha uns fantasmes impressionants sobre si la deportaran, o tanmateix, si té fills, es pensa que els hi trauran. 
M. L. M.: També depèn de qüestions psicològiques, com ara baixa autoestima, culpabilitat..., que els anul·len l’autonomia. 

Una de les problemàtiques és que els serveis estan saturats. 
S. B. C.: S’hi destinen pocs recursos, tot i que per ser justa, he de dir que s’han incrementat, i parlo específicament de l’Ajuntament de Figueres, que ha tingut incorporacions de personal recentment i també en l’àmbit de la Generalitat, des del passat mandat. 

Encara queda molta feina a fer, i dies com el 25-N són d’allò més necessaris. És així? 
S. B. C.: Molt, perquè és el Dia Internacional per l’Erradicació de les Violències vers les Dones, i amb l’última modificació de la llei (2020) es van ampliar els àmbits d’intervenció i es van incorporar violències, com ara en l’àmbit digital, institucional, públic... 
M. L. M: I també en la tipologia de violències, com ara l’obstètrica, la vicària...
S. B. C.: És important posar el focus en el 25-N per intentar obrir la mirada a totes aquestes violències que de vegades no es veuen. Hi ha violències molt invisibles que cal fer emergir.