Fernando S. M. Félez, inconformista i autèntic

0
659

Aragonès de naixement, la seva singladura, tal com ell mateix havia manifestat, incloïa vivències juvenils relativament bohèmies i una vida professional seriosa en la pràctica de l’estampació; més endavant, en la de l’art abstracte i, finalment, en el figuratiu


 

Fins fa poc l’Empordà ha tingut la sort de comptar amb un extraordinari pintor i una gran persona. Per alguns dels lectors resultarà conegut, altres es deuran preguntar de qui es tracta. Per sort, fa anys vaig tenir la sort d’establir contacte amb ell i la seva esposa, Giselle.

El 2 de juny, l’endemà del seu decés, a Facebook, Guillem Plujà lamentava la seva pèrdua, i així mateix ho feia l’artista Daniel Lleixà, amb qui havia mantingut una molt bona amistat. Precisament les paraules del darrer em van transportar a l’any 2013, a l’exposició de l’Espai d’Art del Celler Espelt, «Daniel Lleixà + Roger Lleixà», en la qual per primera vegada exposaven pare i fill, i en la qual coincidírem les tres famílies: Lleixà-Bertrán, San Martín Félez-Doré i Torres-Padrosa. Va ser un acte festiu memorable i recordo que en Dani, referint-se a Félez, em va dir «Teniu un personatge excepcional, no us el deixeu perdre. Aprofiteu-lo!». I la veritat és que donava gust parlar amb ell. Bon coneixedor del seu ofici, amb un ampli bagatge en experiències i en coneixements, era, com sol passar, un gran conversador amb rerefons filosòfic però de tracte senzill i generós.

LA SEVA TRAJECTÒRIA. Aragonès de naixement, la seva singladura, tal com ell mateix havia manifestat, incloïa vivències juvenils relativament bohèmies i una vida professional seriosa en la pràctica de l’estampació; més endavant, en la de l’art abstracte i, finalment, en el figuratiu.

Per fer-nos una idea de les seves relacions, tan sols esmentaré alguns dels personatges amb majúscules. A Catalunya va mantenir contacte amb Tharrats, Tàpies, Cuixart, Brossa i Salvador Dalí. A París es relacionà amb André Breton, i amb artistes com Fernando Arrabal, A. Jodorowsky i R. Topor, fundadors de l’anomenat «art pànic». També es va relacionar amb Fernando Lerín, Alberto Plaza, Eduardo Arroyo, el pintor Vila Casas i Josep Vilató Ruiz (nebot de Picasso), i va coincidir amb el figuerenc Evarist Vallès, amb qui, juntament amb altres vuit artistes, escultors i gent de lletres, va formar el Groupe Mouvement i va exposar a França i Anglaterra.

La coneixença de determinats i reconeguts artistes en el seu recorregut va fer que modifiqués els objectius de la seva pintura. Un dels canvis més transcendentals li va arribar gràcies al repte de Fernando Arrabal. Gràcies a ell va deixar l’abstracció per endinsar-se en l’art figuratiu, hiperrealista. Segons ell mateix em va manifestar, «la seva obra s’inclou dins l’art pànic, moviment anàrquic sense dogmes amb plantejaments formals del surrealisme».

Fins llavors havia utilitzat el cognom, San Martín, però en canviar d’estil, Arrabal li suggereix un canvi en la signatura. A partir de llavors signarà com a S. M. Félez (Su Majestad Félez).

Un altre factor decisiu va ser el seu esperit inquiet traduït en la mobilitat geogràfica: de Saragossa a Barcelona, de Barcelona a París i als castells del Loire, a Céret (on l’any 1978 va impartir cursos gratuïts de gravat. De fet, aquest va ser l’origen de l’École de Gravure que es va poder inaugurar l’any 2011 i va poder gaudir dels resultats del que ell mateix havia iniciat); de nou Barcelona, de nou París … per instal·lar-se finalment, a la dècada dels vuitanta, a l’Empordà, a Garriguella.

L’OBRA. Gran admirador de Vermeer, de Klimt i del simbolisme en la pintura. Manllevant les paraules del Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà: «en la seva obra hi queda palès el compromís amb la pintura, l’inconformisme, la denúncia a vegades política altres ecològica, la contradicció entre la vida urbana i la bellesa clàssica, en ella l’element femení esdevé un dels elements importants, sense ser-ne l’essencial, i el pren com a símbol de bellesa. Félez, a semblança dels pintors surrealistes, que buscaven la representació del món oníric, busca la manera de representar la realitat traduïda».

Ha exposat a gairebé totes les capitals europees, al Japó i a diferents llocs d’Espanya. Per sort, ens ha deixat recopilada la seva producció a la monografia S. M. Félez. Pinturas, grabados, dibujos (2008). 

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li