El turisme rural, més integral que mai

0
992

El sector viu un particular apogeu a causa dels atributs dels allotjaments, dirigits a grups reduĂŻts


Les envestides de la Covid-19 han estat especialment contundents contra un dels pals de paller del paĂ­s: el turisme. AixĂ­, establiments capitals per a l’economia local i propis de la fesomia alt-empordanesa, com els cĂ mpings o els hotels, han notat de valent els estralls dels efectes de la pandĂšmia, i malgrat que l’estat d’alarma ha quedat enrere aixĂČ no ha suposat una embranzida notĂČria.

Enmig d’aquest context, perĂČ, hi ha una excepciĂł molt concisa: els allotjaments de turisme rural. AixĂ­ ho assenyala Tere VilĂ , gerent de Turisme Rural Girona-Costa Brava-Pirineu. «El turisme rural viu un auge sobretot pels punts forts que el caracteritzen: una capacitat reduĂŻda, la natura… Reuneix moltes coses que fa que el client se senti atret per aquest tipus de modalitat turĂ­stica», explica abans de resumir com augura l’evoluciĂł del sector en aquest context influenciat pel coronavirus: «És un sector que estĂ  tenint una recuperaciĂł molt rĂ pida i pensem que se’n sortirĂ ; tot el que hem passat, pel turisme rural ha estat una oportunitat».

A L’ALT EMPORDÀ. Les valoracions de VilĂ , en clau provincial, es poden extrapolar tambĂ© a la comarca alt-empordanesa, un dels territoris de la demarcaciĂł amb mĂ©s oferta en aquest Ă mbit. En aquest sentit, la gerent de l’entitat apunta que aquests dies afloren sobretot les reserves de proximitat, i especialment les provinents de les comarques del nord de la provĂ­ncia, com ara la Cerdanya, el RipollĂšs o la Garrotxa.

A banda, i segons detalla, «l’Alt EmpordĂ  Ă©s una de les comarques que tĂ© un tant per cent mĂ©s elevat de pĂșblic internacional», especialment francĂšs, un perfil que ha mantingut les seves reserves malgrat l’activaciĂł de l’estat d’alarma. «La xifra d’anul·lacions Ă©s molt petita», explica.

LES JOIES DE LA CORONA. VilĂ  tambĂ© especifica el canvi d’actitud del client durant aquest inici d’estiu incentivat per la Covid. En aquesta lĂ­nia, subratlla que l’allotjament mĂ©s sol·licitat Ă©s «l’allotjament independent amb piscina», mentre que el lloguer d’habitacions amb servei de piscina, «un servei mĂ©s hoteler», tambĂ© registra una bona ocupaciĂł. D’altra banda, tambĂ© s’estĂ  detectant que l’hoste demana molts mĂ©s serveis que el lloguer d’habitacions: «De la mateixa manera que abans podien estar allotjats a Sant Pere Pescador i anaven a sopar a l’Escala, per exemple, ara demanen a la casa que se li faci el sopar, el dinar… S’ha notat un interĂšs a quedar-se a la casa, a no moure’s gaire». «En aquests moments tenen moltes ganes de gaudir de la casa, de l’entorn i dels seus serveis», agrega.

«UNA COMARCA ‘TOP’». «L’Alt EmpordĂ  Ă©s una comarca top». AixĂ­ descriu VilĂ  el potencial del territori alt-empordanĂšs en qĂŒestiĂł d’allotjament rural, perĂČ aquest rol enguany no resulta diferencial, ja que es prioritza, com diu, la mateixa casa rural i els serveis que aquesta ofereix per damunt de la destinaciĂł.

Pel que fa a les caracterĂ­stiques de les cases rurals de Turisme Rural Girona-Costa Brava-Pirineu, reuneixen tres atributs molt marcats: sĂłn cases anteriors al 1950, situades en municipis inferiors als 2.000 habitants i amb una capacitat mĂ xima de 15 places. «El turisme rural no Ă©s una possibilitat per a moltes persones, sinĂł que preveu un pĂșblic mĂ©s reduĂŻt, sempre hem fomentat aixĂČ», diu.

TENDÈNCIES DELS USUARIS. Amb relaciĂł a la conducta dels turistes, la gerent de l’entitat subratlla que les peticions de reserva s’estan allargant al setembre i principis d’octubre, perĂČ mĂ©s enllĂ  no. «Hem vist que la gent ha mantingut les reserves a l’expectativa, sobretot a l’estiu, perĂČ aquest any no tenim reserves per a la Castanyada, per exemple», apunta VilĂ , que tambĂ© agrega que el perfil mĂ©s habitual de client sĂłn les famĂ­lies i parelles.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li