El sector viu un particular apogeu a causa dels atributs dels allotjaments, dirigits a grups reduïts

Les envestides de la Covid-19 han estat especialment contundents contra un dels pals de paller del país: el turisme. Així, establiments capitals per a l’economia local i propis de la fesomia alt-empordanesa, com els càmpings o els hotels, han notat de valent els estralls dels efectes de la pandèmia, i malgrat que l’estat d’alarma ha quedat enrere això no ha suposat una embranzida notòria.

Enmig d’aquest context, però, hi ha una excepció molt concisa: els allotjaments de turisme rural. Així ho assenyala Tere Vilà, gerent de Turisme Rural Girona-Costa Brava-Pirineu. «El turisme rural viu un auge sobretot pels punts forts que el caracteritzen: una capacitat reduïda, la natura... Reuneix moltes coses que fa que el client se senti atret per aquest tipus de modalitat turística», explica abans de resumir com augura l’evolució del sector en aquest context influenciat pel coronavirus: «És un sector que està tenint una recuperació molt ràpida i pensem que se’n sortirà; tot el que hem passat, pel turisme rural ha estat una oportunitat».

A L’ALT EMPORDÀ. Les valoracions de Vilà, en clau provincial, es poden extrapolar també a la comarca alt-empordanesa, un dels territoris de la demarcació amb més oferta en aquest àmbit. En aquest sentit, la gerent de l’entitat apunta que aquests dies afloren sobretot les reserves de proximitat, i especialment les provinents de les comarques del nord de la província, com ara la Cerdanya, el Ripollès o la Garrotxa.

A banda, i segons detalla, «l’Alt Empordà és una de les comarques que té un tant per cent més elevat de públic internacional», especialment francès, un perfil que ha mantingut les seves reserves malgrat l’activació de l’estat d’alarma. «La xifra d’anul·lacions és molt petita», explica.

LES JOIES DE LA CORONA. Vilà també especifica el canvi d’actitud del client durant aquest inici d’estiu incentivat per la Covid. En aquesta línia, subratlla que l’allotjament més sol·licitat és «l’allotjament independent amb piscina», mentre que el lloguer d’habitacions amb servei de piscina, «un servei més hoteler», també registra una bona ocupació. D’altra banda, també s’està detectant que l’hoste demana molts més serveis que el lloguer d’habitacions: «De la mateixa manera que abans podien estar allotjats a Sant Pere Pescador i anaven a sopar a l’Escala, per exemple, ara demanen a la casa que se li faci el sopar, el dinar... S’ha notat un interès a quedar-se a la casa, a no moure’s gaire». «En aquests moments tenen moltes ganes de gaudir de la casa, de l’entorn i dels seus serveis», agrega.

«UNA COMARCA 'TOP'». «L’Alt Empordà és una comarca top». Així descriu Vilà el potencial del territori alt-empordanès en qüestió d’allotjament rural, però aquest rol enguany no resulta diferencial, ja que es prioritza, com diu, la mateixa casa rural i els serveis que aquesta ofereix per damunt de la destinació.

Pel que fa a les característiques de les cases rurals de Turisme Rural Girona-Costa Brava-Pirineu, reuneixen tres atributs molt marcats: són cases anteriors al 1950, situades en municipis inferiors als 2.000 habitants i amb una capacitat màxima de 15 places. «El turisme rural no és una possibilitat per a moltes persones, sinó que preveu un públic més reduït, sempre hem fomentat això», diu.

TENDÈNCIES DELS USUARIS. Amb relació a la conducta dels turistes, la gerent de l’entitat subratlla que les peticions de reserva s’estan allargant al setembre i principis d’octubre, però més enllà no. «Hem vist que la gent ha mantingut les reserves a l’expectativa, sobretot a l’estiu, però aquest any no tenim reserves per a la Castanyada, per exemple», apunta Vilà, que també agrega que el perfil més habitual de client són les famílies i parelles.