Desenterrar el passat, projectar el demà

0
782

Els historiadors Enric Pujol i Jordi Roig recopilen fotografies de la coneguda «època d’or» de Figueres


 

Els historiadors Enric Pujol i Jordi Roig han recuperat fotografies de la capital alt-empordanesa de les acaballes del segle XIX fins al final de la Guerra Civil Espanyola amb el llibre Figueres desapareguda. Aquells anys, se’ls ha considerat com l’època d’or de la ciutat. El pedagog Joaquim Xiray la va definir com «la Ginebra de Catalunya». «Perviu en l’imaginari, el mite de la Figueres republicana, oberta, dinàmica, connectada amb Europa. Volíem donar una imatge, al més precisa possible, de la ciutat d’aleshores. I, com a historiadors, podem constatar que aquest mite tenia una base de realitat», explica Pujol. Tanmateix, el temps de puixança s’estronca amb els estralls de la guerra: «Aquell conflicte bèl·lic i el règim dictatorial subsegüent van marcar un punt de ruptura que Figueres va patir d’una manera especial, ja que li costà molts anys de recuperar l’empenta que havia tingut abans d’aquella guerra», escriuen a quatre mans, els dos autors, a la introducció.

INÈDITS. Les imatges escollides, moltes d’inèdites, són un retrat d’una època: del paisatge humà i també de l’arquitectònic, ja inexistent, tant per la guerra com per l’especulació urbanística que vindria més tard. Les fotografies d’aquest llibre són l’únic record i testimoni d’aquells edificis desapareguts, com la Cambra Agrària, la Biblioteca Pública de la Mancomunitat, la torre carlina o l’església gòtica de Sant Pere. En aquesta línia, Pujol sosté que la dinàmica de no conservació es manté: «Una de les grans assignatures pendents de Figueres és promoure el passat. Encara avui, sovint, no es considera l’arquitectura com un patrimoni a preservar».

PAISATGE HUMÀ. El recull mostra com vivien els figuerencs i les figuerenques de l’anomenada «època d’or». També el contrast entre classes socials: entre els pagesos amb barretina i les pageses vestides i cobertes de negre, amb la burgesia més sofisticada. I permet passejar-se pels racons més freqüentats de la ciutat, bars i cafès; el castell de Sant Ferran; el petit zoològic del Parc Bosc; el mercat dels dijous a l’actual plaça de l’Ajuntament o la Rambla, «una gran cullerada de felicitat», segons l’escriptor Josep M. de Sagarra i reformada el 1917 per l’arquitecte municipal Ricard Giralt.

CIUTAT DE REFERÈNCIA. Les fotografies evoquen una nostàlgica inevitable. Aquesta no és, però, la intenció dels autors: «La nostra voluntat ha estat històrica: la història ha de tenir la funció de conèixer el passat, d’entendre el present i fer projeccions de futur», recalca Pujol. I conclou: «Caldria recuperar el dinamisme del Figueres i l’ambició de ser una ciutat de referència a Catalunya».

Leave a Reply

Sigues el primer a comentar!

Notificar-li
avatar
wpDiscuz