L’11 de setembre de 1973 el general xilè Augusto Pinochet va encapçalar un cop d’estat contra el president socialista, Salvador Allende, que es va disparar un tret al cap al mateix palau presidencial. A partir d’aquell moment els colpistes van desfermar una acció repressora sobre la població que s’havia significat en la militància dels partits democràtics, amb milers d’execucions i les ja conegudes desaparicions de persones, de qui en molts dels casos encara a dia d’avui —és a dir, 50 anys després— continuen sense saber-se’n el parador. Una d’aquestes víctimes va ser el sacerdot empordanès Joan Alsina.

Coincidint amb l’efemèride, s’organitzen al llarg d’aquest mes una quinzena d’actes a diverses poblacions de les comarques gironines. En el cas de Figueres, aquest mateix dimarts (19.30 h) se celebrarà una missa a la parròquia de la Immaculada en record del capellà assassinat. I l’endemà (19 h), un acte d’homenatge a la plaça de la Solidaritat, on un monument evoca la seva figura i la del missioner Joaquim Vallmajó, també assassinat, en aquest cas el 1994 a Ruanda. Finalment, dijous (20h) a La Cate, s’organitza una taula rodona amb diversos testimonis que recordaran Alsina, un dels quals intervindrà directament des de Xile.

Joan Alsina havia nascut a Castelló d’Empúries el mes d’abril de 1941 i als 11 anys va ingressar al seminari de Girona. Als 19 es va traslladar a Madrid per estudiar teologia i el 1965, de retorn a la diòcesi de Girona, el bisbe Narcís Jubany el va destinar a la parròquia de Malgrat de Mar, on va estar fins que el 29 de gener del 1968 va viatjar a Xile. Alsina va decidir, al cap de poc d’arribar al país sud-americà i seguint els criteris del renovador concili Vaticà II, compaginar la seva tasca pastoral amb una feina laboral. També va entrar en contacte amb el Moviment Obrer d’Acció Catòlica (MOAC), fet que el va posar en el punt de mira dels colpistes.

ELS FETS. L’informe definitiu elaborat per la comissió d’investigació xilena quasi 30 anys després de l’assassinat assenyala que «els dies 15, 17 i 29 de setembre de 1973 les tropes militars van entrar a l’interior de l’hospital San Juan de Dios de Xile i van detenir nombroses persones, cinc de les quals van ser executades i dues es troben fins a data d’avui des­aparegudes». Entre els assassinats hi havia mossèn Joan Alsina, que treballava al centre com a cap de personal, una feina que compaginava amb la seva tasca pastoral, plenament significada a favor dels més desfavorits. 
Alsina va ser retingut uns quants dies a l’institut Diego Barros, on va ser torturat, i des d’allà traslladat al pont del riu Mapocho, on fou executat. El seu cos va ser trobat el dia 27 de setembre a l’Institut Mèdic Legal. Oficialment va morir per «múltiples ferides de bala». Les investigacions de la comissió van concloure que el capellà fou executat «essent-ne responsables els agents de l’Estat». Per aquest motiu l’any 2005 es va processar l’únic militar supervivent d’aquell escamot. Es tractava de l’oficial retirat Donato López Almarza, que va ser condemnat a cinc anys de presó. L’autor material del fet, el soldat Nelson Bañados, es va suïcidar quasi dues dècades després d’haver matat Alsina, i el capità de la patrulla, Mario Caravés, va morir abans de poder ser investigat un cop retornada la democràcia a Xile a partir de 1990. 

EL TESTIMONI. El relat de Nelson Bañados, escrit l’any 1990, explicant com va matar Joan Alsina el 19 de setembre de 1973 és esfereïdor. Aquest ciutadà xilè era, en el moment del cop d’estat que va protagonitzar el general Augusto Pinochet, un recluta de 18 anys. En una carta signada el 14 d’agost de 1990 i adreçada a Josep Alsina, el pare del sacerdot, que encara vivia a Castelló d’Empúries, escrivia: «En Joan anava emmanillat. Estava bé, serè, però no parlava. Jo era l’encarregat de les execucions al pont Bulnes. En vaig matar molts aquells dies. Tots els qui estaven detinguts a l’Institut estaven condemnats a mort, perquè teníem por que ens reconeguessin un altre dia i ens poguessin denunciar o matar. Nosaltres complíem ordres. Havíem de liquidar tots els comunistes i sediciosos... Molts dels qui portàvem a matar ploraven i ens demanaven clemència». 

«En Joan restava serè i callat. Jo no sabia que fos capellà. M’ho va dir ell mateix (...) El van fer baixar i em vaig disposar a embenar-li els ulls. Però en Joan em va dir: “Si et plau, no em posis la bena. Mata’m de cara. Vull veure’t i perdonar-te...” (...) En Joan va alçar els ulls al cel, va aixecar les mans i les va posar sobre el cor, movia els llavis. Estava resant. Vaig sentir que deia: “Pare, perdona’ls”. Jo vaig disparar la ràfega, totes les deu bales. Jo volia disparar-li amb la pistola, però ho vaig fer amb la metralleta perquè tot anés més ràpid», continua explicant. Això passava el 19 de setembre de 1973. 

Nelson Bañados es va suïcidar poc temps després d’escriure aquest testimoni que el va turmentar prop de vint anys. «Mai més no ho podré oblidar. Ell em mirava els ulls i em perdonava. No en guardava cap rancor. No em va insultar. Va morir perdonant-me. Mai més no podré oblidar que jo he mort mossèn Joan Alsina. El vaig matar sense motiu i ell em va perdonar», acabava dient en la seva carta. Mig segle després d’aquell assassinat és de justícia recordar-lo.