De llibres sobre automobilisme n’hi ha molts, que parlin de la Hispano Suiza n’hi ha menys, però que ho facin a través dels ulls d’una dona historiadora només n’hi ha un: La Hispano Suiza. L’autora és la historiadora d’art i arxivera del Castell de Peralada Inés Padrosa i, tal com explica, «és un llibre que s’ha anat coent al llarg de dos anys, sorgit en gran part a l’arxiu d’Hispano Suiza que tenim a Peralada».

El volum, que es pot consultar a la Biblioteca Fages de Climent de Figueres, està estructurat en vuit capítols principals que ressegueixen la història de la marca des de la seva fundació l’any 1904. Una de les particularitats d’aquest llibre és la gran quantitat de fotografies que inclou, amb  gairebé quatre-centes instantànies, la majoria d’elles d’una alta qualitat gràfica, que recullen no només l’evolució estètica dels vehicles al llarg del temps, amb espectaculars imatges de models i sobretot de preciosos treballs de carrosseria, sinó també alguns dels moments més importants de la marca, com les diverses edicions de la Copa Catalunya. 

Una altra de les característiques de La Hispano Suiza és la facilitat de lectura, allunyada dels habituals llibres automobilístics plens de paraules i conceptes tècnics. El volum se centra a narrar l’evolució de la marca des d’una òptica particular. «El fil conductor del llibre és la Hispano Suiza però tractat d’una forma menys tècnica. En Miquel Suqué volia un llibre que representés l’empresa en totes les seves facetes i fos més amè per a qui el mira», explica Padrosa. 

LA CONNEXIÓ. Damià Mateu i Marc Birkigt, empresari i enginyer respectivament, són sense cap mena de dubte els dos homes més notoris de la història de la Hispano Suiza. La creença en el món automobílistic del primer i les innovacions tècniques del segon van confluir el 1904, quan va neixer oficialment la companyia. 
A partir d’aquell moment, i com es relata a través del llibre, la Hispano Suiza es va anar adaptant als temps... Fins i tot en època de guerra, i és que el 1914 va rebre la proposta del duc de Galliera i aviador militar, Alfons d’Orleans i Borbó: «diu el meu cosí, el rei, que per què no fan vostès un motor d’aviació». Dit i fet. La companyia va desenvolupar un nou motor superior a la resta, i que va ser adoptat per tots els avions de caça dels aliats. L’èxit va ser tal que 21 fabriques en sis països diferents van produir prop de 50.000 motors.

ELS VESTITS. Un altre dels capítols més interessants del llibre és el que està dedicat als carrossers. Padrosa aporta àmplia documentació gràfica on es posa de manifest la importància de la carrosseria de cada automòbil. La fàbrica feia els xassís i motors però eren els carrossers els que vestien cada vehicle, és a dir, que s’obtenien cotxes totalment personalitzats. Un fet que, tal com es detalla en el llibre, va fer que es popularitzessin concursos en què els cotxes competien segons les seves prestacions amb proves de fre, de soroll i fins i tot en grans concursos d’elegància.

L’ACTUALITAT. Avui en dia la marca continua fabricant automòbils. El darrer model  és el Carmen Boulonge, un vehicle del qual se n’han construït unitats exclusives, ja que «està previst que se’n venguin pocs exemplars i que es recuperi l’essència de la Hispano Suiza». Miquel Suqué ha posat molt d’esforç a recuperar aquesta marca que darrerament havia estat arraconada i que sens dubte té un paper fonamental a la història del motor.