Si l’escriptor Ernest Hemingway va ser reconegut, entre altres obres, per la seva novel·la Per qui toquen les campanes?, avui hauríem de respondre que toquen per a tothom. Dijous de la setmana passada, coincidint amb la diada de Sant Pere, es va realitzar de nou un repic manual de campanes des la parròquia que porta el nom del patró de la ciutat, a càrrec d’un grupet de voluntaris que no volen perdre aquesta tradició. Proclamat patrimoni immaterial de la humanitat per la Unesco, el so de les campanes ha contribuït a estructurar la vida local amb el pas dels segles. Aquest reconeixement va ser recordat durant la missa celebrada a l’església que porta el nom del patró i per anunciar que, una vegada acabada la cerimònia religiosa, es faria aquest repic, que va ser seguit per centenars de persones.

L’acte va coincidir amb una efemèride singular. Aquella mateixa data, però 80 anys enrere, s’havia instal·lat la campana de Sant Pere pròpiament dita, la més gran d’un campanar emblemàtic a la ciutat i a la comarca. La campana pesa 1.600 quilos. Com va recordar l’arxipreste, mossèn Miquel Àngel Ferrés, «el 29 de juny de 1943 el rector d’aleshores, mossèn Pere Xutglà, va procedir a la benedicció. La campana va ser apadrinada per l’alcalde de Figueres, Josep Jou, i la seva esposa, Anna Torres. Per la documentació que es conserva a l’arxiu parroquial, sabem que les campanyes van ser realitzades a la foneria Barberí d’Olot».

L’església de Sant Pere té cinc campanes, situades al segon cos de la torre principal de l’edifici. Actualment poden ser vistes de forma periòdica a través d’unes visites guiades. Les tres primeres campanes van ser instal·lades i beneïdes entre els anys 1940 i 1941. La quarta, dos anys més tard, i la cinquena, molt poc temps després. Substituïen les antigues, que van ser destruïdes i foses durant la Guerra Civil. A la parròquia es conserva un llibret, editat en record del fet, que assenyala que la campana de Nostra Senyora del Roser pesa 225 quilos, la de Nostra Senyora del Pilar, 550, la de Crist Rei, una tona, i la de Sant Pere, 1.600 quilos. La darrera, que porta el nom de Santa Francesca, pesa 700 quilos. En total, més de quatre tones voleiant dia i nit des de la torre del campanar del temple més antic i amb més història de la ciutat. 

CAMPANES QUE IDENTIFIQUEN. Els figuerencs, tant els que viuen a l’entorn de la parròquia de Sant Pere com els que resideixen molt més enllà —i, sobretot, en hores de poca contaminació acústica—, tenen les campanes com un element d’identitat. D’entrada, per saber les hores, però també per alertar d’una defunció, d’una festa assenyalada o d’un esdeveniment festiu relacionat amb alguna cerimònia que se celebra a l’interior del temple, com casaments i batejos.

Quan el Comitè del Patrimoni Immaterial de la Unesco, reunit a Rabat a finals de l’any passat, va aprovar la declaració, promoguda des de l’Estat espanyol, el document que ho validava assenyalava que «persones de totes les edats, gèneres, procedències i nivells socioeconòmics s’identifiquen amb el so de les campanes, que estan associades a les festes de milers de municipis». En aquest sentit, l’ambaixador espanyol a la Unesco, José Manuel Rodríguez Uribes, va agrair a les associacions de campaners que continuïn conservant aquesta tradició perquè «representa un gran llegat històric, que és exemple de memòria, història, tradició i comunicació».

A Figueres, com a la majoria de parròquies, el toc de les campanes està automatitzat, però encara es manté, en algunes dates assenyales, el toc manual, que disposa del suport d’associacions de campaners i, en el cas de la capital de l’Alt Empordà, va a càrrec de voluntaris, que actuen de manera solitària i per afició a la música i al manteniment de les tradicions. El toc manual de campanes té un llenguatge ric i divers, amb característiques pròpies de cada regió. 

Segons la Unesco, en el món campaner existeixen una gran varietat de sons, determinats per la tècnica, com el repic, el volteig o el mig volteig. També existeixen més de 30 tonalitats diferents. Els tipus de tocs de campana venen determinats per les habilitats dels campaners i les característiques físiques i propietats acústiques de les campanes, torres i campanars. Això ha fet que el toc tingui un ampli repertori comunicatiu, tant en l’àmbit religiós com en el cívic.

Les associacions de campaners que varen presentar la candidatura van assenyalar en el seu moment que «la declaració del toc manual de campanes com a patrimoni immaterial de la Unesco encara no és la meta final, sinó el punt de partida. El nostre objectiu és que cada cop més municipis recuperin el toc manual». Per aconseguir-ho, les agrupacions demanaran al Ministeri de Cultura i Esports un Pla Nacional de Salvaguarda del Toc Nacional de Campanes, i que la Generalitat també s’hi afegeixi. De moment, a Figueres, hem tingut el toc manual per Sant Pere.