Aquest mes de juny s’han complert 90 anys de l’històric vol del Cuatro Vientos, una avioneta pilotada pel capità d’aviació Mariano Barberán i el tinent Joaquín Collar, aquest darrer nascut a Figueres. La seva heroïcitat forma part de la història de l’aeronàutica mundial i va consistir a creuar d’un sol vol el trajecte entre l’aeroport de Sevilla i el de Camagüey, a Cuba, entre el 10 i l’11 de juny de 1933. Van tardar 39 hores i 50 minuts a travessar l’Atlàntic. Van ser rebuts com a herois, però aquell fet va quedar esborrat de cop per la seva misteriosa desaparició.

El dia 20 d’aquell mateix mes, els dos militars van emprendre un vol cap a Mèxic. L’avioneta i els seus dos ocupants van desaparèixer en el trajecte. Fins ara no s’han localitzat les seves restes i fins fa dues dècades tot eren hipòtesis sobre el seu final. El pilot i historiador Jorge Fernández Capel va publicar l’any 2003 el llibre El vuelo del Cuatro Vientos i va capitanejar la investigació realitzada per l’Exèrcit de l’Aire espanyol amb un equip de realització de documentals per a la televisió, finançat pels canals autonòmics i una productora privada, que va desvetllar de manera definitiva el misteriós i tràgic final de l’avioneta. 

Fernández Capel va ser molt clar: «La investigació que hem fet consistia a examinar totes les proves i dades existents, tal com es faria en una investigació d’accidents moderna. El resultat considero que no dona peu a massa dubtes», i avala l’informe realitzat pel militar Ramon Franco, per encàrrec del govern de la República poc després de la desaparició, que va arribar a la mateixa conclusió, és a dir, que el Cuatro Vientos, amb els seus dos tripulants a bord, va caure al golf de Mèxic després de perdre el rumb a causa d’una tempesta tropical.

La darrera vegada que va ser vista l’avioneta volant fou pel vigilant d’un far. Dies més tard va aparèixer en la mateixa platja, situada al bell mig del golf de Mèxic, un pneumàtic salvavides de color vermell que l’empresa subministradora va identificar com a procedent del Cuatro Vientos. El mes de març del 2002 un equip de busseig va rastrejar el fons del golf de Mèxic per trobar indicis o restes de l’aparell, però sense cap resultat positiu. «Després de 70 anys de la seva desaparició, les restes de l’avioneta poden estar enterrades o arrossegades qui sap on pels corrents marins que contínuament es produeixen a la zona. La veritat és que buscar el Cuatro Vientos al golf de Mèxic és com buscar una agulla en un paller», va reconèixer aleshores l’investigador. 

UN MILITAR DESTACAT. Joaquim Collar i Serra (1906-1933) va néixer al castell de Sant Ferran de Figueres, on el seu pare era tinent de cavalleria. Als quinze anys va ingressar a l’Acadèmia de Cavalleria i el 1924 obtenia el grau d’alferes. El seu primer destí fou a l’Àfrica i va participar a la batalla de Larache. Interessat per l’Arma d’Aviació, el 1927 ingressà com a tinent alumne. Va prestar els primers serveis de reconeixement fotogràfic, protecció de combois i bombardeig. El 1929 va aconseguir el títol de pilot aviador militar a la vegada que era nomenat professor. Aleshores s’estableix a Madrid, concretament a l’aeròdrom de Cuatro Vientos. El mes de desembre de l’any 1930 va prendre part activa en l’intent d’aixecament contra la monarquia. Fracassada l’operació, es va dirigir a Lisboa per emprendre el camí de l’exili fins a París. Va tornar a Espanya el 1931 en proclamar-se la República i recuperar el grau militar.

Al començament de l’any 1933, amb el seu company, el comandant Marià Barberan, estudiaren les possibilitats de realitzar un vol sobre l’Atlàntic per la ruta de Colom, que era la travessia més llarga. L’avió portava el nom de Cuatro Vientos, fabricat per la Societat Construcciones Aeronáuticas als tallers de Getafe. A la nit del dia 10 de juny l’avió inicià el vol i a les nou de la nit del dia següent aterraren a Camagüey. El dia 12 va envolar-se per prendre el camí de l’Havana i van arribar a l’aeròdrom de Colúmbia. El dia 20 del mateix mes van emprendre el vol a Mèxic. Era considerada l’etapa més fàcil. Van passar les hores sense cap notícia. Es va iniciar la recerca dels dos pilots sense èxit i al final es donaren per desapareguts. 

Mai es va informar oficialment de la trobada de les seves restes. Finalment, el 1964 una agència periodística nord-americana va aclarir (suposadament) l’enigma, en explicar que l’avió havia fet un aterratge d’emergència al serrat de Guacamaya i que els aviadors varen demanar auxili als nadius de la zona. Aquests els van assassinar per apoderar se dels dòlars que portaven al damunt. Aquesta versió va ser totalment desmentida el 2003 amb les investigacions esmentades. Tot i això, les seves restes no han aparegut des d’aquell tràgic vol d’ara fa 90 anys.