Normalment, quan es busca una fotografia antiga de Figueres o de l’Alt Empordà, els investigadors o estudiosos la troben als repositoris de l’Arxiu Comarcal o bé fan consultes a l’Arxiu Municipal de Figueres o a la Biblioteca Fages de Climent, on també hi ha dipositades nombroses col·leccions particulars i un amplíssim arxiu de premsa comarcal, tots ells digitalitzats. Però també hi ha un col·leccionista particular que és tota una referència ciutadana en aquest sentit, es tracta del comerciant Josep Fajol i Soler que ha anat completant el fons del seu pare, el galerista i exalcalde Josep Fajol i Mercader. De tant en tant, ens delecta amb una exposició d’aquest singular fons i, en aquest sentit, ara es poden veure una quarantena d’imatges del Castell de Sant Ferran datades d’ara fa més d’un segle.

L’exposició «El Castell de Sant Ferran de fa 100 anys», inaugurada la setmana passada a La Cate de Figueres, recull 44 postals sobre la fortalesa procedents del fons de la família Fajol. La mostra, dissenyada i muntada per Joan Carné, Joan Cos i Josep Fajol, inclou un parell de textos explicatius del general i historiador Carlos Díaz Capmany i del també historiador Albert Testart. El primer, referent a la fortalesa, i el segon, centrat en la Figueres de l’època, permeten contextualitzar l’exposició.

Josep Fajol explica que «al meu fons hi ha unes 200 postals relacionades amb el castell de Sant Ferran i per fer l’exposició n’hem seleccionat un total de 44. D’aquestes, quasi la meitat pertanyen a Lucien Roisin, un editor de Barcelona tot i que nascut a París. Va fer un recorregut molt complet, fotogràficament parlant, per tota la fortalesa i en disposar-lo íntegrament en ha permès realitzar aquesta selecció. La resta d’imatges es complementa amb altres editors locals, entre els quals destaca la col·lecció feta per l’empresa editora del setmanari La Veu de l’Empordà».

Per complementar l’exposició, diumenge passat es va realitzar una visita guiada, de la mà de Díaz Capmany, que també és el president del Consorci del Castell, a la zona del penal, actualment tancada i pendent de rehabilitació. El 18 de juny es farà una matinal fotogràfica amb Lluís Vila. Per participar, caldrà inscriure’s. I per visitar l’exposició, es pot fer de dimarts a diumenge, de 19 a 21 h, accedint-hi a través de la cafeteria, o bé tots els dies que s’hi organitzen activitats (cal consultar la cartellera), atès que l’espai s’obre una hora abans de començar.

EL PENAL, PROTAGONISTA. Com va explicar l’expert figuerenc en història fotogràfica, Joan Cos, un dels aspectes que més sorprèn de la col·lecció de Josep Fajol relacionada amb el castell és el gran nombre d’imatges que van ser transformades en postal i en les quals apareix el penal. Té la seva explicació en el fet que hi havia més de mil empresonats, quan la ciutat tenia entre set i vuit mil habitants. Alguns d’ells van portar les seves famílies a viure a Figueres, però en altres casos l’única relació que hi tenien era amb la tramesa de postals i, en aquest cas, apareixien les imatges del lloc on estaven reclosos que, val a dir, era modèlic per a l’època.

Ens hem de remuntar a un reial decret del 1908 que va disposar el tancament del penal de Tarragona i el trasllat de la població reclusa al Castell de Sant Ferran. La decisió es prenia per millorar les seves condicions de vida. Cos assenyala que «disposava d’uns tallers de formació que permetien l’aprenentatge dels reclusos i la venda dels productes que elaboraven, una circumstància que els permetia subsistir a les seves famílies amb aquests petits ingressos». Segons explica Díaz Capmany, «tot i no desenvolupar-se un projecte de règim progressiu, el que sí que va aplicar-se en el penal va ser una filosofia totalment avançada a l’època i que va ser la d’utilitzar el treball per mantenir els interns actius de cos i ment».

Durant la presentació de l’exposició, a través d’una projecció d’imatges a la sala Toni Montal, un altre dels artífexs de la mostra, Joan Carné, va explicar que «el penal ha esdevingut, històricament, un dels elements més curiosos del castell. Cal recordar que com a element defensiu, la fortalesa va tenir poca importància i va quedar ràpidament obsoleta, però aviat, a començaments del segle xx, va ser aprofitat com a centre penitenciari, tot i que no estava pensat per aquesta funció». Val a dir que la decisió, portada en secret, va comportar inicialment un ampli rebuig ciutadà.

Carné afegeix que «el penal era un lloc on podies redimir la pena treballant –a través dels tallers– i tot el que produïen quedava en propietat dels reclusos i les seves famílies que, donat el cas, ho comercialitzaven al mercat de Figueres». També es van donar nombrosos casos de reclusos que, una vegada acabada la pena i amb la família ja establerta a la ciutat, es van quedar a viure-hi, circumstància que va fer anar creixent la població de Figueres durant les dècades posteriors. Com es pot veure a les fotografies que s’han seleccionat per a l’exposició, aquesta activitat manufacturera del penal, consistia en tallers on es feien espardenyes, cistells de vímet o estris de llauna. També peces de roba, en una incipient activitat de formació de sastres. Tot plegat permet visualitzar una part de la història local força desconeguda que també va permetre el seu desenvolupament ara fa un segle.