Un dels espais que més impressionen els visitants del Teatre-Museu Dalí de Figueres és la sala Mae West, d’on sobresurt la perruca gegantina que recorda la cabellera rossa que caracteritzava la popular actriu nord-americana. Aquest element emblemàtic és obra del perruquer Lluís Llongueras, que va morir dilluns de la setmana passada als 87 anys. Nascut a Esparreguera, aquest estilista i artista polifacètic va estendre el seu negoci arreu del món i va crear tendència. La relació amb Salvador Dalí va superar el tema estrictament professional fins a esdevenir una amistat perllongada en el temps i que, ara, amb la seva defunció, val la pena recordar. 

Entre l’allau de llibres que van aparèixer entre els anys 2003 i 2004, amb motiu del centenari del naixement de Salvador Dalí, va sobresortir una obra editada en català i castellà que portava per títol Tot Dalí i que havia escrit aquest singular perruquer català. Un volum de més de 300 pàgines, de gran format, profusament il·lustrat, que oferia una visió molt personal de la «vida i obra del personatge més genial i espectacular del segle xx», segons les paraules de l’autor. Per preparar l’obra, Llongueras va estar treballant tres anys, juntament amb un col·laborador, tant per redactar tots els textos com per recollir totes les fotografies i il·lustracions. 

En aquell moment, Llongueras explicava que «dedicar tres anys de la pròpia vida per presentar amb dignitat la insòlita realitat d’un artista sols té sentit quan es tracta d’un personatge autènticament excepcional», i afegia que «per desgràcia, la majoria de públic desconeix tant la seva realitat com les múltiples facetes que el van convertir en un dels individus més reconeguts del segle passat en la societat en què encara vivim».  
Confessava que «la seva amistat va ser positiva per a mi. La seva influència, inqüestionable. Així és com sentia que li devia l’esforç d’enllestir aquesta obra. A Tot Dalí s’exposen els aspectes més bàsics de la seva personalitat única, entorn a la seva vida inquietant o els seus originals projectes. El meu objectiu respon a l’interès de donar a conèixer més profundament un artista sense parangó, que va saber convertir-se en un geni de la imatge i la comunicació fins a aconseguir ser —gràcies a les seves idees i a les seves obres— la personalitat catalana més universal de tots els temps».

UNA TRUCADA EL 1961. La primera vegada que Lluís Llongueras i Salvador Dalí van parlar va ser telefònicament, l’estiu de 1961, quan el perruquer li va demanar que assistís a la inauguració del seu primer saló de perruqueria, previst per a la Mercè d’aquell mateix any. Va demanar el número al servei d’informació i assegura que mentre parlava amb l’artista estava convençut que era un secretari que l’imitava, a causa de l’amabilitat i les facilitats que li donava per assistir a l’acte. Setmanes després, el pintor es va presentar al lloc previst i a l’hora prevista i així va començar una amistat que va durar 27 anys, pràcticament fins a la seva mort. 
Les anècdotes entre els dos personatges van ser nombroses i apareixen explicades amb tota mena de detalls en aquest volum. Llongueras confessava que Dalí experimentava tot un plaer quan li tallaven els cabells, però més pel fet que algú es cuidava de la seva persona que no pas perquè es preocupés per la seva imatge. «Mai es va pentinar. El pèl l’importava molt poc. Pentinar-se, per a l’artista, era una diversió, no pas un acte d’higiene», explicava. 

En relació amb la sala Mae West, el perruquer assenyalava que «amb l’ajuda d’Òscar Tusquets per al conjunt, vaig tenir l’oportunitat de col·laborar en la realització d’aquella perruca, rècord en el seu moment pel seu gegantisme, que formava els cabells cortina com a marc de l’entrada a una mena de saló, on destaquen un ulls emmarcats en forma de quadres, un nas-llar de foc, una boca-sofà i uns collarets-esglaons».

Una de les anècdotes més sucoses del llibre és aquella on detalla el dia que li va posar els rul·los al cap. «Dalí es queixava que cada cop tenia menys cabell. Llavors li vaig dir que la solució era posar-li els rul·los i a partir d’aquí pentinar-lo. Li vaig preguntar si s’hi atrevia. Em va mirar i em va posar una condició: que vingués un fotògraf. Com que érem a l’hotel Ritz de Barcelona, va ser fàcil. La imatge va donar la volta al món», detallava Llongueras. 

Confessava que Dalí mai li va pagar els seus serveis com a perruquer, tot reconeixent que «hauria pagat jo per tallar-li els cabells! Però jo crec que això no ho feia amb cap mala fe ni per abús. Dalí, en realitat, desconeixia quin era el valor real de les coses. Al cap només hi tenia idees. I gràcies a ell em vaig adonar que la creativitat no consisteix a tenir idees, sinó a realitzar-les». Paraula de l’home que segurament més va tocar el cap del pintor. Descansi en pau.