El proper diumenge se celebren eleccions municipals, les onzenes després de la recuperació de la democràcia a Espanya a partir del 1975. A tots els ajuntaments s’elegiran dones regidores i moltes d’elles seran alcaldesses, com ja tenim plenament normalitzat des de fa unes dècades. Les llistes electorals mantenen, especialment en les poblacions grans, una paritat home-dona que si bé legalment ha de ser del 40-60%, en molts llocs és pràcticament del 50%. Això, però, no era així fins ben entrat el segle xxi. Fem una ullada a la història, començant per l’actual etapa democràtica, tot i que centrats en la ciutat de Figueres.

El 19 d’abril del 1979 van prendre possessió dels càrrecs de consellers municipals els candidats elegits en les primeres eleccions democràtiques després de la mort del general Franco. En aquella corporació només hi havia dues dones: Maria Rosa Imbert, del PSC, i Concepció Ferrer, de CiU. Ferrer va renunciar a l’escó al cap d’un any, en ser elegida diputada al Parlament de Catalunya, i fou substituïda per una altra dona, Dolors Roig. Val a dir que una candidatura que no va aconseguir representació, el Bloc Català dels Treballadors, sí que estava encapçalada per una dona, Pilar Heras.

A les següents eleccions, les del 1983, la representació femenina va recular. Només hi havia una dona, Carmina Lázaro del PSC. En el tercer consistori, el del 1987, foren elegides Carme Fernández,  de CiU, i novament Maria Rosa Imbert i Josefa Díaz, ambdues del PSC. Aquesta darrera va substituir un regidor del seu partit que va cessar en el càrrec el 1990. A la quarta convocatòria, la del 1991, va repetir Carme Fernández, de CiU, i foren elegides per primera vegada Montserrat Palma, del PSC, i Anna Maria Oriol, del PP, que havia estat regidora pel mateix partit a Girona. 

Al mandat del 1995 van repetir Montserrat Palma i Anna Maria Oriol, i fou escollida Maria Àngels Perxas, aleshores cap de llista de CiU. Era la primera vegada que una dona es presentava com a cap de llista en una candidatura amb possibilitats d’aconseguir l’alcaldia. En aquella corporació també va prendre possessió del càrrec Josefa Díaz, del PSC, que igualment, com el 1987, ho feia pel cessament d’un company de partit.
Finalment es van celebrar les eleccions del 1999. Novament repetiren Montserrat Palma del PSC,  Maria Àngels  Perxas de CiU i Maria Rosa Imbert del PSC, que es va tornar a presentar després de dos mandats de no fer-ho, i van aconseguir el càrrec Isabel  Pineda i Anna Morillas, del PSC, i Marise Olivé, de CiU. Una baixa al grup del PP va fer entrar Francina Verdaguer. Per primera vegada des del restabliment de la democràcia hi havia set regidores, és a dir, un terç de la corporació. 

UN REPÀS A LA HISTÒRIA. Segons el recull elaborat en aquell moment per qui fou el darrer cronista oficial de la ciutat, Josep Maria Bernils Mach, abans del segle xx no hi havia hagut cap dona regidora a l’Ajuntament de Figueres. Cal remuntar-se al 1927 per trobar les primeres conselleres, a les acaballes de la dictadura de Miguel Primo de Rivera. Remei Bosch i Salomó va exercir com a tal del 21 d’octubre de 1927 al 25 de febrer de 1930. Era natural de La Bisbal (1875) i va estudiar per mestra. Va venir a Figueres l’any 1921 i va ser nomenada directora de l’Escola de Parvulari. Va estar en actiu fins al 1945, any en què es va jubilar, i va deixar un gran record del seu magisteri. L’altra consellera fou Àngels Coll de Traver i va ser-ne del 21 d’octubre de 1927 al 10 de juny de 1929, any en què va morir. Pertanyia a una família benestant figuerenca que ja és esmentada en el segle XIV. 

No va ser fins a la Guerra Civil, el període entre 1936 i 1939, que es torna a pronunciar el nom d’una dona dins de la corporació municipal. Fou Palmira Mallart, que va ser regidora del 13 de maig de 1938 al 7 de febrer de 1939. Li va tocar viure els terribles bombardeigs sobre la població i l’exili del final de la guerra. Pertanyia al PSUC i va exiliar-se a França a les acaballes de la Guerra Civil. Va residir a Perpinyà. Durant el franquisme van haver de passar una colla d’anys abans de trobar de nou una dona a l’Ajuntament. 

En concret, no va ser fins al 1971. A les eleccions municipals no democràtiques, que llavors es feien segons les normes de la Llei de Règim Local i per votació indirecta i molt limitada, va sortir elegida per l’anomenat terç corporatiu —que representava els sectors professionals— la senyora Consol Serra Iborra, catedràtica de Literatura a l’Institut Ramon Muntaner. Durant el seu mandat va portar a cap una gran tasca cultural, en ser nomenada responsable d’aquesta àrea. Va prendre possessió el 7 de febrer de 1971 i va exercir el càrrec fins al 19 d’abril del 1979.

Tot i això, el 23 de juny del 1977, després de les eleccions constituents, va presentar la dimissió a l’alcalde, en considerar que a Espanya ja hi havia un govern democràtic i que la seva designació de regidora municipal no responia a l’esperit democràtic del país. L’alcalde no va acceptar la renúncia, ja que d’acord amb la llei vigent el càrrec era de caràcter obligatori. La regidora, però, no va assistir a cap més reunió municipal i encara que la falta d’assistència a un determinat nombre de sessions comportava la pèrdua del càrrec, l’expedient no es va arribar a tramitar.