Els indiketes, o indicets, van ser un poble iber que segles enrere va ocupar el territori costaner que abraça des de les Gavarres fins a l’Albera. A casa nostra, aquesta tribu ibèrica va conviure amb grecs i romans, tal com han evidenciat uns treballs arqueològics que, no obstant això, encara no han pogut descobrir Indika, la capital, que segons les fonts documentals s’ubicava al costat d’Emporion. 

Que ocupessin tot el litoral gironí implicava, entre altres coses, que coneguessin l’entorn amb precisió. I gaudir precisament d’aquests paratges, així com del valor patrimonial i cultural que embolcallen, és l’objectiu de la Ruta dels Indiketes, una iniciativa impulsada pel figuerenc Josep Montalat (1959) que ressegueix les comarques de l’Alt i el Baix Empordà. 

Aquesta volta per camins i senders mil·lenaris consta d’un recorregut circular de 476 quilòmetres i es pot fer –per etapes– en dues modalitats: senderisme i ciclisme. «És una ruta llarga i històrica, amb molts llocs i assentaments d’interès. És a dir, més enllà del vessant esportiu també hi ha el patrimonial: la nostra comarca té una gran riquesa en aquest sentit», apunta l’impulsor. 

LES BECEROLES. Ja feia temps que en Josep donava voltes a la idea. De fet, el projecte va adquirir forma en el marc d’una altra ruta ben icònica, el Camí de Santiago des d’Empúries fins a Finisterre, quan el protagonista, un amant del senderisme, va pensar que un itinerari d’aquesta índole es podria aplicar a casa nostra. «Del que es tracta ara és de promocionar-ho i fer-ho conèixer no només a la gent d’aquí, sinó també a l’estranger, on hi ha molta afició per aquestes pràctiques esportives», explica Montalat, que detalla que amb aquesta proposta també es vol «fomentar la desestacionalització turística» a les comarques empordaneses. 

Després de la caminada cap a Santiago, en Josep va plantejar la proposta de la Ruta dels Indiketes als Consells Comarcals de l’Alt i el Baix Empordà: ell s’oferia per assenyalar la ruta i demanava als òrgans administratius que tiressin endavant la iniciativa, però el plantejament no va arribar a bon port. «Fa dos anys ho vaig replantejar i vaig pensar que el millor era que ho impulsés jo mateix, perquè amb els tracks i la tecnologia existent ja no feia falta assenyalar els camins.   

En aquests moments, estem parlant amb els Consells i altres organismes públics perquè em puguin donar suport en aquest procés», diu. De fet, la Ruta dels Indiketes està actualment en període de proves fins al mes de juny vinent, moment en el qual es preveu la inauguració oficial.

EL DIPLOMA. Les persones que hagin recorregut una distància mínima de 100 quilòmetres –a peu– o 200 quilòmetres –en bicicleta– rebran el diploma Indiketa. Hauran de presentar la seva credencial segellada a Viatges Tourist Club, a Figueres.

UN ITINERARI DE GRAN VALOR. Participar en la Ruta dels Indiketes és sinònim de submergir-se en uns paratges bucòlics i unes històries fascinants. En concret, el recorregut discorre per zones de mar i muntanya i passa per tres parcs naturals i tres zones de protecció especial. Amb el ritme de les passes –o les pedalades–, els participants s’endinsaran a poblets medievals, però també travessaran barrancs i roquissars i es rodejaran de valls, torrents i rius emblemàtics de la contrada. I és d’aquesta manera, recorrent zones humides però també espais de cultiu, o aprofundint en grans boscos d’alzinars o suredes o banyant-se en cales icòniques, que els usuaris i usuàries descobriran la riquesa natural i patrimonial de l’Empordà.

Al repartir-se en diferents etapes, la ruta es pot iniciar des de qualsevol lloc i, també, es pot realitzar en qualsevol sentit –la proposta inicial neix i acaba a la localitat de Llançà–. En el cas de l’opció senderista, l’organització proposa 22 etapes d’uns 20 o 30 quilòmetres cadascuna. Bona part d’aquestes transiten pel GR-92 i, a la zona més muntanyosa, pel GR-2, tot i que a gairebé sempre s’usen senders i camins no senyalitzats que atorguen un caràcter especial i genuí a l’itinerari. Això sí, cal estar preparat: el desnivell acumulat supera els 21.000 metres positius –21.253, concretament–. El punt més elevat es troba a Maçanet de Cabrenys, a la Mare de Déu de les Salines –1.084 metres–, una topografia ben distant de la plana, on el camí es desenvolupa pràcticament a nivell del mar. 

En el cas de l’alternativa ciclista –en BTT–, en algun tram de molta dificultat tècnica s’aconsella als participants utilitzar una via diferent de la del senderisme, tot i que el 95% del traçat és exactament el mateix.