Just abans de la pandèmia, l’Anna Romagosa i el seu germà van aprofitar els diners d’una herència per comprar un immoble a Llançà. Concretament, el bloc del número 1 del carrer Nord, ubicat al mig de la vila, que té tres pisos. Amb el pic de la covid ja a la baixa, van començar les obres per arreglar-lo. Van enderrocar tot l’interior de la tercera planta, però després de l’estiu del 2020 es van quedar sense liquiditat i van decidir aturar temporalment els treballs, a l’espera de rebre una nova injecció econòmica per poder-los reprendre.

La seva idea era acabar d’arranjar l’immoble per vendre’l, llogar-lo, o fins i tot instal·lar-s’hi ells mateixos. Però fa un parell de setmanes aquest pla va quedar estroncat.

Un dimarts al matí van rebre una trucada del cap de la Policia Local de Llançà en què els anunciava que el primer i segon pis de l’edifici (és a dir, la part actualment habitable) havien sigut ocupats. La matinada anterior una veïna havia vist com dos joves n’esbotzaven la porta i s’hi instal·laven. «No m’havia passat mai, evidentment. Però ell em diu que perquè els puguin treure abans del migdia he d’anar a la comissaria dels Mossos de Figueres i denunciar», relata l’Anna. I això és el que va fer, activant així una via penal que, tot i que ella aleshores no ho sabia, poc després va descobrir que es podia allargar «tres anys o més», i que no li donava cap garantia. «Pot arribar el moment i que em diguin: “Ai, Anna, però és que aquesta pobra gent, que és insolvent, no té on anar...”. O sigui, que no tenen per què tornar-te la teva propietat», lamenta.

Mentre ella estava posant la denúncia, el seu pare es va desplaçar a Llançà, on es va trobar un binomi de la Policia Local i un dels Mossos parlant amb els dos inquilins. Ells mateixos van manifestar que havien ocupat el primer i el segon pis, però van assegurar que feia dos mesos que hi eren, i això és el que consta a l’atestat policial. «El meu pare va dir: “Em poso a la porta, i ja no entren”. I els Mossos li van dir, textualment: “Si fas això encara te n’aniràs tu emmanillat”», lamenta l’Anna, que afegeix: «No sabem si s’han empadronat o no, però estan en el seu dret. O sigui, que l’Estat els tracta a ells com si fossin els propietaris, i a mi com si fos la boja que vol recuperar un pis».

Davant d’aquesta situació, van decidir intentar parlar amb els dos joves, i fins i tot els van oferir una feina, però assegura que la van rebutjar. Per això ara s’estan plantejant contractar una empresa de desocupació, perquè si el procés segueix tota la tramitació, «no podrem demanar ni danys i perjudicis, haurem perdut tres anys i haurem de pagar nosaltres llum i aigua, perquè no els hi pots tallar...». Mentrestant, però, no poden entrar ni tan sols al tercer pis de l’edifici, que és l’únic sobre el qual tenen dret per llei, perquè els mateixos ocupes els ho han impedit. A la porta d’entrada, un cadenat els barra el pas.