Hi ha moments en què una ciutat hauria de parar un instant, mirar-se amb una mica de sinceritat. Sense retrets, sense pors, però sobretot sense autoenganys. Figueres és una ciutat viva, activa i plena de gent que s’hi deixa la pell. Però massa sovint anem tapant urgències i ens costa aixecar la mirada per preguntar-nos cap on volem anar com a comunitat.

Quan parlem de Figueres, ho fem com a part d’una comarca rica, diversa i transversal com l’Alt Empordà, on cada poble hi té el seu pes. La capitalitat de Figueres només té sentit si s’entén com a servei, no com a privilegi. No es tracta de competir amb ningú, sinó d’ajudar a generar oportunitats, sinergies i projectes plurals arreu de la comarca.

Els reptes, de fet, són compartits. L’habitatge n’és el més evident. Cada vegada més joves de Figueres i dels pobles de l’entorn tenen dificultats per quedar-se on han crescut. No és una dada abstracta: són vides que sovint s’han de replantejar o que acaben marxant.

També ho és la necessitat de crear oportunitats econòmiques i professionals de qualitat. L’Empordà té talent i una posició estratègica envejable, però aquest potencial no sempre es transforma en un teixit prou fort per retenir-lo.

I potser aquí hi ha una clau: no ens falten només projectes, sinó confiança col·lectiva. La sensació que podem decidir cap on volem anar com a comarca, i no només anar reaccionant al que passa.
La realitat és que Figueres és una ciutat central, però massa sovint funciona més com a espai de pas o residencial que no pas com a motor d’oportunitats. Hi ha exemples quotidians que ho expliquen. L’accés a l’hospital des de fora de la ciutat continua sent feixuc en determinades hores, per la realitat circulatòria municipal. I al mateix temps, molta gent que viu a Figueres treballa en grans empreses fora del municipi. La ciutat assumeix pressió residencial i d’habitatge, però no sempre (mai) es queda amb una part proporcional de l’activitat econòmica que genera el seu entorn. Són només dues imatges, però il·lustren una tendència.

Figueres ha de tornar a pensar en gran. Des d’Esquerra Republicana defensem aquesta idea: una capitalitat oberta, que suma, que connecta i que entén que el futur de la ciutat només té sentit si va lligat al del conjunt de l’Alt Empordà.

Perquè només des d’aquesta mirada compartida i valenta podrem fer que la nostra ciutat i la nostra comarca siguin no només un bon lloc per viure, sinó també un territori amb oportunitats i futur.