El cinquè volum de la col·lecció Benvolguts absents resulta una magnífica crònica biogràfica de la nostra ciutat i de la comarca. Com a experts sentinelles de la memòria col·lectiva, els escriptors Joan Ferreros i Josep Valls preserven allò que la velocitat del present sovint esborra. 

No és només un recull biogràfic, és sobretot un mapa emocional de Figueres escrit amb la consciència que una ciutat no es defineix únicament pels seus edificis i places, sinó per les persones que van habitar aquests espais i els van donar veu, caràcter i ànima. Cada pàgina representa un merescut homenatge i aconsegueix rescatar una presència del silenci. 

Els autors recuperen i donen forma a biografies individuals ajudant a documentar tota una època i una manera de viure. Hi llegim vides que pertanyen a qualsevol estament urbà, artistes, professors, periodistes, metges, activistes culturals, feministes, polítics, editors,  personatges populars, espies, atletes, capellans, persones que des de la discreció o la notorietat han construït una identitat col·lectiva. Tots amb la seva particular aportació formen part d’un patrimoni invisible que mereix ser conservat. 

La memòria urbana actua com un gran arxiu sentimental que ens ajuda a entendre el nostre present. En uns temps de transformacions accelerades recordar esdevé gairebé un acte de resistència i també de justícia. Les ciutats avancen de pressa i sovint deixen enrere les persones que les varen fer possibles.  

Benvolguts absents és un llibre d’absències, però també de permanències. Els retrats no idealitzen, evoquen. Mostren fidels silencis i passions d’una generació que va viure guerres, exilis, renaixences culturals i transformacions socials profundes. 

El seu valor literari reposa en el llenguatge amable que defuig el dramatisme. El text, salpebrat d’anècdotes curioses, aconsegueix el somriure del lector. Ferreros i Valls apleguen amb encert un munt de records que donen vida a diferents personatges que formen part del patrimoni invisible del nostre Empordà i de Figueres.  

Una ciutat sense memòria es converteix en un decorat sense ànima. Recordar aquells que varen deixar empremta no és un exercici de nostàlgia, és una manera de construir identitat col·lectiva. 
 Donar continuïtat a la vida dels altres vol dir que la memòria no caduca. Llegir Benvolguts absents és compartir una sobretaula amb els que ja no hi són mentre gaudim de les seves vivències. Aleshores entenem que el títol no és un comiat, sinó una salutació.