Aquest dimarts 14 d’abril es commemora el 95è aniversari de la proclamació de la República Catalana per part de Francesc Macià, el 1931. Recordem que tres dies després d’aquella data, per pacte amb el govern republicà de Madrid, la nounada República Catalana es transformà en Generalitat de Catalunya, que encara és la institució d’autogovern que ens regeix.

Les commemoracions històriques, lluny de ser unes evocacions nostàlgiques, sovint ens recorden allò que tenim pendent de realitzar com a poble. A Catalunya, la celebració anual del 14 d’abril (com també és el cas de la diada nacional de l’Onze de setembre) ens emplaça a enllaçar passat i present per tal d’assolir un anhel històric col·lectiu: la creació d’un règim polític (republicà) amb un autogovern plenament sobirà, és a dir, independent.

Enguany, la celebració ha coincidit amb l’aparició, a les llibreries, dels Dietaris de la República i la guerra, de l’historiador Ferran Soldevila (Edicions 3 i 4), on l’autor evoca precisament, des de la seva vivència personal, aquells moments i els posteriors, els de l’etapa bèl·lica i revolucionària del 1936-39. Soldevila va tenir l’encert i la gosadia de publicar, el mes següent de la proclamació del 1931, un número especial de la Revista de Catalunya, que aleshores dirigia, titulat «Història de la República a Catalunya», conscient de la transcendència del moment, i en el qual hi esmerçà les seves grans dots d’historiador, periodista i escriptor.  

Ell tenia molt clara la il·lació que existia entre passat, present i futur. I per això s’atreví a fer història del seu present, però també a donar una visió de conjunt de la totalitat del passat català en la seva famosa Història de Catalunya (1962-1963). Entenia que conèixer el passat era bàsic per interpretar el present i per dissenyar el futur que volem. De fet, aquesta és la gran funció de la història i per això és tan important de conèixer-la.

La publicació dels dietaris de Soldevila ha coincidit amb un altre llibre que té un propòsit molt similar al del gran historiador: Ànima de república. Crònica política de l’estat català (1409-1714), d’Aleix Sarri (editorial Comanegra). Es tracta d’un repàs històric adreçat al gran públic, molt amè i ben escrit, on l’autor vol remarca el «caràcter estructural» de la repressió que al llarg de la història ha exercit l’Estat espanyol contra l’estat català (que era una realitat política i institucional viva en l’època considerada), i com això ha condicionat el nostre desenvolupament com a poble. D’acord amb aquesta tesi de fons, Aleix Sarri prepara un segon volum que ha d’anar del 1714 fins als nostres dies, per tal de remarcar com aquesta repressió estructural també ha condicionat la nostra contemporaneïtat i, no cal dir, el nostre present polític immediat.