Avui que ha marxat, recordo la darrera conversa amb el senyor Lorca. Una entrevista que li va plaure i de què vam gaudir mentre, amb una memòria envejable, engrunava amable un munt de vivències. 

Les primeres, manllevades del seu univers infantil situat al pis familiar de la plaça de la Palmera. Uns moments plaents de quan una pesseta significava tot un capital de felicitat que el convertia en el rei de les Fires de Figueres. Somreia mentre desvetllava el ritme dolç dels balls al Certamen on, amb només quinze anys, va descobrir l’amor de la seva vida.  

Enfilava, precís, bocins de vida que explicava amb detall,  guarnits amb la sinceritat i l’elegància que li eren habituals. Parlava alegre fins que, de sobte, la seva mirada de calma blava es va entelar, just en el retret que es feia per dedicar massa temps a la feina, moments que li robaven estones per compartir en família.

El temps, sempre apressat, és un lladre de bons moments.  

El senyor Lorca va esdevenir polític i empresari de referència, treballador, i va assumir el repte de governar Figueres els anys vuitanta. Eren temps difícils de desacords, d’assumptes pendents i sempre urgents, de veïns amb problemes i demandes; en definitiva, de molta responsabilitat… Tanmateix, ell guardava un bon record d’aquells inicis, del moment que, decidit, va resoldre agafar el timó i liderar la nostra ciutat amb un estil proper i dinàmic.  

De costum, reservava temps per escoltar els ciutadans, no importava qui fossin ni què demanessin, per a ell tothom mereixia ser atès amb respecte. Va saber escoltar, entendre i convertir les necessitats de la gent en accions reals. El senyor Lorca, amb mirada honesta i  compromesa, va fer créixer Figueres no només amb infraestructures, sinó també en esperit i cohesió. 

El seu tarannà atent i educat el distingia, no alçava mai la veu, convençut que la força no es troba en la imposició, sinó en l’esforç i la voluntat de saber entendre. Expliquen que, en reunions difícils, quan l’ambient s’enraria i la solució no era fàcil, ell sempre mantenia la calma, i amb un comentari adient aconseguia reconduir la situació. 
Ser un polític elegant, discret i afable no només és una qüestió d’estil, sinó d’actituds i valors. Un tarannà proper, una exquisida educació i  la seva decidida actitud per millorar la nostra ciutat eren característiques que definien la seva acció de govern. Practicar l’art de la política amb encert i honestedat ha deixat un llegat de respecte i reconeixement, fins i tot entre els seus adversaris. Conduir Figueres sempre a favor del discurs respectuós convidant al diàleg i sumant sinergies.  

Avui acomiadem el nostre alcalde Marià Lorca. Marxa amb el respecte i l’agraïment del món empresarial, de la política i  la ciutadania.  Ens deixa una persona que va treballar per Figueres i va estimar la seva gent. 

La memòria es mantindrà viva en els bons records, les històries compartides i en el camí que va obrir per als que vindran després.