Malauradament estem massa acostumats a patir les nefastes conseqüències d’haver votat ineptes, corruptes i pseudoanalfabets.

Sovint, es promulguen lleis que assoleixen tot el contrari que es pretenia quan es varen redactar: lleis en defensa de la dona que deixen en llibertat violadors i maltractadors, llei d’habitatge que redueix l’oferta i encareix el mercat, etc.

Tal com va passar amb la Llei de costes, que ningú la va demanar, es va crear un rebombori per la vulneració de la propietat privada i una davallada del mercat dels amarradors i els habitatges vora mar o canals. Que s’hi havia de posar una mica d’ordre pels desgavells de l’especulació, tots hi estarem d’acord, però promulgar lleis des d’un despatx, sense conèixer de primera mà la casuística i sense parlar amb els sectors afectats, és propi de països bananeros o amb intencions fosques a llarg termini.

Una de les darreres barrabassades és el Decret llei 3/2023 de mesures urgents sobre el règim urbanístic dels habitatges d’us turístic, aprovat al Parlament, al costat del zoo,  per ERC+PSC+Comuns.

Amb la presumpta intenció d’augmentar el mercat de lloguer anual degut a la manca d’oferta i preus exagerats, s’ha congelat la concessió de llicències noves de HUTs i se’n volen reduir dràsticament la seves renovacions.
Els nostres estimats i ben pagats dirigents apliquen les mateixes mesures a Barcelona capital que a la resta del territori, sense calcular les seves repercussions, ja que de retruc no han consensuat res amb els sectors de l’hostaleria, d’apartaments turístics, ajuntaments ni amb ningú; ordeno y mando, regulo i sanciono.

Recordem que urbanitzacions senceres, com Santa Margarita, Empuriabrava, Mas Fumats i milers més, es varen construir principalment per estiuejar.

No comprenc com es pot ser tan ingenu per pensar que fastiguejant els petits o grans propietaris d’apartaments estacionals els posaran al mercat de lloguer anual i que baixaran els preus, quan els HUTs suposen només un 2% del cens d’habitatges i tan sols el 33% d’aquest 2% es dedica solament i exclusivament al lloguer estacional o de curta durada, ja que molts petits propietaris lloguen el seu apartament uns pocs dies a l’any per tal de cobrir les despeses ordinàries.

A qualsevol persona (nacional o estrangera) que ha adquirit una segona residència i ha fet els seus càlculs per mantenir aquesta propietat amb un ingressos minsos supeditats a la climatologia, modes turístiques, guerres o covid, ara li expliques que no la podrà llogar, i si no la pot mantenir, que la vengui o la llogui tot l’any... S’ha de ser babau. 

Què farà? Doncs la continuarà llogant en negre, sense abonar la maleïda taxa de turística de pernoctació (ja en parlarem...)  i sense declarar-ho a l’IRPF, ja que amb la dificultat de cobrar els lloguers o foragitar uns okupes, subvencionats i defensats per les mateixes lleis promulgades pels veïns del zoo, ningú voldrà llogar anualment.
Evidentment que falten habitatges a preus assequibles i habitatges socials, però són les administracions les que han de vetllar i solucionar aquesta mancança, no els particulars ni petits tenidors.

4.500.000 habitatges de protecció oficial construïts durant els famosos 40 anys és un llistó massa alt, sobretot per a uns governs més preocupats pel 3%, Waterloo, utopies amb unicorns groguencs, els seus escàndols de faldilles, saunes, contractacions de familiars, estimats/estimades i meretrius, comissions de «mascaretes» i «mossegades» a tort i a dret, entre d’altres malifetes.

Quants habitatges socials ha construït l’Estat, la Generalitat o el teu ajuntament ? Si no hi hagués tanta pressió demogràfica, potser farien falta menys habitatges. I sovint són els mateixos llogaters que, pels seus costums, modus vivendi o circumstàncies familiars, fan que els propietaris s’ho rumiïn molt i molt.

La covardia de traspassar als ajuntaments part de la responsabilitat d’aquest desgavell, perquè modifiquin els POUMS (plans urbanístics) i compleixin les ràtios dels HUTs demostra la seva incapacitat i incompetència. 

Potser serà adient recordar amb el nostre vot als il·lustrats  veïns del zoo, del % del PIB, què suposa el sector turístic a Catalunya, els milers de famílies i empreses que viuen directament o indirectament del turisme i que no tenim la sort de tenir un sou oficial  per empipar a la ciutadania.