La revista cultural Mirmanda, que des del seu inici es reclama com a publicació «afronterera» (i que per això té una doble seu, a Figueres i al Soler, a la Catalunya del Nord), acaba de treure un número doble, 19-20, i compleix així els vint anys d’ençà de la seva aparició el 2006. Els seus directors, Òscar Jané i Èric Forcada, també són de banda i banda de la ratlla, com ho és el consell de redacció i els seus col·laboradors, cosa que reforça la idea fundacional de la revista, que és la de mostrar la vitalitat cultural del conjunt de territoris de parla catalana, els Països Catalans, enllà de divisions administratives i estatals. 

Aquest darrer número (que es presentarà aquest dijous, 12 de març, a la Biblioteca  de Figueres) està dedicat al lligam entre el menjar, el país i la cultura. Més enllà de  les consideracions de caràcter estrictament gastronòmic (que també hi són), es fa atenció a altres aspectes com ara el vincle entre cuina i política, els escriptors i escriptores que han reflexionat sobre el fet culinari (i tot el que l’envolta), els intents de recuperar una cuina primigènia, la relació entre els trobadors medievals i el vi, la importància de les fondes, l’excusa de «fer un arròs» o la diferent consideració que té l’entrepà segons si el prenem a Perpinyà o a València, entre altres qüestions.
En els diferents escrits, hi surten tractats els principals clàssics de la reflexió culinària, de Josep Pla i Ferran Agulló (que deia que «Catalunya, com té una llengua, un dret, uns costums, una història pròpia i un ideal polític, té una cuina») a Eliana Thibaut i Comelada, passant per Jaume Fàbrega,  Vicent Marquès, Llorenç Torrado, Núria Nicolau o Joseph Delteil (que en el seu llibre La cuisine paléolithique propugnava una cuina essencial i primigènia, allunyada de la sofisticació civilitzatòria).

En aquesta ocasió, hi ha catorze col·laboradors (inclòs el director, Òscar Jané, que al llarg de tots aquests números ha redactat l’editorial). Hi trobem dues persones figuerenques. Una, la  Sílvia Subirós, filla i neta dels fundadors del Motel, autora del film La cuina dels homes (2022), que fa un reflexió sobre la construcció de la seva història familiar i una reivindicació de la seva àvia, Anna Baret, clau en els inicis del prestigiós restaurant. L’altra, el prestigiós fotògraf Francesc Guillamet, les imatges del qual, en blanc i negre, il·lustren l’exemplar i tenen el pa com a principal fil conductor. Salvador Garcia-Arbós dedica un dels articles del número a l’obra de Guillamet i a l’evolució de la fotografia gastronòmica. 

Completen la llista Lluís Dagues, Sergi Yanes, Roberto R. Nasimbera, Ernest Abentín, Enric Pujol, Antoni Madueño, Josep M. Pinto, Geoffroy Lourdou, Xarli Xanxo, Antoni Abat i Carlos Cárdenas.