La reforma pendent del cor comercial de Figueres ha de ser el revulsiu que activi la ciutat i recuperi el seu lideratge.

Figueres afronta un repte comercial evident. En els darrers anys s’ha produït una pèrdua progressiva d’activitat als carrers del centre, amb més locals tancats i menys rotació de negocis. No és una percepció, és una realitat visible caminant per la ciutat.

El fenomen no és exclusiu de Figueres, però aquí és especialment intens. El comerç urbà viu una transformació marcada per la competència de les grans superfícies i del comerç electrònic. Aquest context, però, no eximeix l’Ajuntament de la seva responsabilitat. El comerç és estructural: genera ocupació, cohesió i configura l’espai públic. Una capital comarcal que debilita el seu centre comercial perd centralitat.

El primer àmbit d’actuació és l’espai públic. El comerç depèn de la qualitat urbana. Carrers accessibles i ben mantinguts generen activitat; els degradats la desincentiven. Eixos com Joan Maragall o Girona presenten paviments obsolets, sots recurrents i rajoles de fa dècades. No és estètica, és funcionalitat i imatge. Un centre competitiu no pot mantenir infraestructures dels anys setanta.

La ciutat disposa d’un projecte de renovació del centre ja redactat. Existeix planificació, manca execució. I precisament ara, davant els tancaments actuals, és el moment d’actuar. La reforma pot esdevenir un veritable revulsiu econòmic: generar confiança, atraure nova activitat i demostrar que la ciutat aposta pel seu comerç.
La transformació no pot ajornar-se. Cal calendari i recursos. Governar és prioritzar. Per això costa d’entendre que es plantegin inversions com un pavelló de 10 milions d’euros mentre el centre comercial continua pendent d’una actuació imprescindible. Les prioritats pressupostàries han de respondre a les necessitats reals.

La vitalitat comercial també es veu afectada pels locals tancats durant anys. Quan s’acumulen persianes baixades, la degradació s’accentua. Bonificar l’IBI d’aquests locals no incentiva l’activitat; consolida la inactivitat.

La fiscalitat ha de premiar qui genera economia, no qui manté espais buits.

El dret de propietat comporta responsabilitats. Proposem una àrea de regeneració urbana per actuar sobre locals degradats, exigir-ne el manteniment i intervenir en casos d’abandonament prolongat. L’objectiu és reactivar. Complementàriament, impulsarem una borsa municipal de lloguer i una operadora pública de locals que ofereixi garanties als propietaris i oportunitats als emprenedors.

Reactivar el comerç també implica facilitar noves obertures: taxa zero el primer any, bonificació del 95% en obres de reforma i acompanyament administratiu real. Obrir un negoci ja comporta risc, l’Ajuntament no n’ha d’afegir més.

Cal, igualment, preservar el patrimoni comercial. Les botigues històriques formen part de la identitat de Figueres. Impulsarem mediació per facilitar el relleu generacional i fórmules cooperatives, i promourem districtes creatius amb espais taller-botiga per atreure talent i valor afegit.

El comerç no es reactiva amb mesures disperses, sinó amb lideratge i coherència. Figueres necessita un govern que executi els projectes definits i orienti la política fiscal cap a l’activació.

Una capital comarcal no pot resignar-se a perdre centralitat. Quan el centre funciona, la ciutat creix.

Figueres té potencial. El moment és ara. Cal lideratge per activar-lo.