Març, el primer mes de la primavera

El dia 20 comença  la primavera. Per associació d’idees, penso en la meva vida, aquella que vaig viure a Figueres, anys de la meva infantesa, adolescència i joventut, com a estudiant de primària, batxillerat, PREU (1954-1962) i  carrera (1962-67). Abasten molts aspectes col·laterals: escola, institut, professorat, excursions, oci, carnet de conduir, primer cotxe, viatges, vacances... Ho aniré desgranant progressivament.

Vaig fer primària al col·legi de monges de la Presentació (“las Francesas”), avui inexistent. Als 9 anys vaig fer el curs preparatori (1954-55) per a l’examen d’ingrés a l’escola preparatòria, dirigida per R. Guardiola. És bo recordar  el  seu format: un dictat en castellà, una divisió de 2 xifres  i preguntes de cultura general. Amb dues faltes d’ortografia i /o la divisió mal feta no aprovaves.  

Vaig fer tot el batxillerat i el PREU a l’Institut R. Muntaner. Vaig tenir professors de tota mena, però en voldria destacar, per ordre alfabètic, alguns, per diferents motius. J. Bastons: el meu pare. M’impartí castellà a 1r i 2n de batxillerat amb saviesa, entusiasme i passió, i una didàctica encoratjadora i enriquidora humanament. Mn. J. Bosch:  professor de llatí a 2n i 3r de batxillerat. Ens encomanà un interès i una passió per la llengua i la cultura llatina que m’ha perdurat sempre, in crescendo. E. Carratalá: el meu professor de francès al PREU. Vaig aprendre molt a les seves classes. A. Compte: a 6è de batxillerat (Història de l’Art) i al PREU (Fuentes de energía) emprà una metodologia moderna (ressenya de llibres, projecció de diapositives, sortides culturals, amb uns treballs posteriors mecanografiats que encara conservo, ara escanejats). J. M. Cuadras: el meu professor de matemàtiques, pràcticament de tots els cursos. Recordo amb afecte i agraïment que ens acompanyés per  donar-nos  ànims, tant a la Revàlida de 6è (Girona) com a les PAU (Barcelona). A. Pla: catedràtic de Geografia i Història), el meu  professor a 1r i 2n. C. Pleyán: vaig gaudir de les seves classes de castellà a  4t. R. Reig: fou el meu professor de dibuix lineal i geomètric a 3r i 5è. J. Vives: professor meu de CN a 5è. Ens va portar al monestir de Sant Pere de Roda i pel camí anàvem  recollint plantes i pedretes, una autèntica lliçó de botànica i geologia en el seu hàbitat natural. Professors meus també foren, entre altres, cinc de forta personalitat: J. M. Álvarez, de CN; J. Santaló, de geografia i història; J. Serra, catedràtic de Filosofia a  6è  de  batxillerat, el qual ens  proposà com a exercici de classe: «escriviu tot el que us vingui al cap sobre la paraula animadversión». J. R. Soriano: el meu professor de FQ a 3r i 4t.  S. Pazo, de física a 6è.    

Més records: la  visita obligada al monòlit dedicat al general M. Álvarez de  Castro. Si volies obtenir bona nota de Formación del Espíritu Nacional (FEN) havies de sovintejar la seu de l’Organización Juvenil Española (OJE) del c. J.  Maragall. També les dues revàlides, la de 4t feta al mateix institut i la de 6è  a Girona (maig 1961), en el meu cas de ciències. Em vaig plantejar seriosament el canvi de ciències a lletres (amb el llatí me’n vaig sortir prou bé, amb el grec, no tant). A les darreries de curs, un inoportú xarampió m’impedí fer el viatge de final de batxillerat a Mallorca. Sí, el del PREU a les Castelles, molt enriquidor, humà i cultural. La festa de sant Tomàs d’A.: 7 i 8 de març, missa per als  difunts, sardanes al pati de l’institut, espectacle teatral, competició esportiva i dinar d’alumnes de batxillerat amb, potser, la primera cigarreta i el primer ball. Noms  de companys: «Titón» Bordas, Gustavo Catalán, Josefa Díaz, Montse Fortunet, José Guillèn, Lluís Pujol, els germans Maisa i José Romero, Margarita Serrats, Rosa Ymbert... (Continuarà).