Per sort, els avisos rebuts pel fort vent al mòbil pel sistema ES-Alert a les nostres contrades han estat gairebé anecdòtics, tot i tenint en compte que, a diferència dels pixapins, aquí estem acostumats als episodis forts de  tramuntana, que perfila els nostre paisatge i fins i tot el nostre caràcter, com diuen els icònics Sopa de Cabra... «Molt tocat per la tramuntana...»;  millor és prevenir, és clar.

Tots recordem la faula del pastoret rialler que per guanyar protagonisme, i potser per justificar el sou, advertia els vilatans de la presència d’un llop imaginari i demanava auxili, fins que el llop va aparèixer i es va cruspir mig ramat.

Així doncs, res de nou sota el cel... Mentre la xusma vermellosa, lila i groguenca ens ha advertit a tort i a dret del perill de l’arribada d’una dreta que devora mainada, que retalla drets, que és sexista, assassina, xenòfoba i elitista i, ves per on, això és la definició dels seus propis membres i socis de govern, devien estar davant d’un mirall quan varen pensar les seves proclames populistes ofensives i s’han trobat amb una esquerra dictatorial i viciosa, amb un nacionalisme ranci i xenòfob, tot empaitat per la nova coalició ripollesa, que els ha guanyat l’electorat i el cor.
Només cal repassar la qualitat dels capitosts, els  socis de govern, familiars i la seva manada d’assessors: hipercomissionistes, assassins, pedòfils, xenòfobs, consumidors habituals de farinetes i d’altres substàncies exòtiques euforitzants, clients i amics de senyoretes de dubtosa reputació (de dubtosa, res), proxenetes, propietaris de saunes i bordells; i no cal anar al centre del regne per trobar-nos aquesta fauna, ja que aquí a la vora en tenim exemples, i serà millor que el Gran Barrufet, a manca de la mare superiora, no estiri la manta, encara que ja no li quedin forces, ja que esquitxarien molts coneguts de renom a la política i al món empresarial proper.

Tot just un familiar m’ha portat un clauer per a la meva interminable col·lecció de clauers, del seu viatge per terres italianes; la lloba Luperca alletant al Mont Palatí els bessons Ròmul i Rem, que pertanyen a l’imaginari de la història de la fundació èpica i divina de Roma, malgrat que no va ser una lloba de quatre potes qui els va criar, sinó una dona —lupa— propensa a fer favors que proferia udols pels carrers com els llops per oferir els seus serveis d’acompanyament fins als bordells o cau de llobes. 

I és que la professió més antiga del món (la de fer favors)  sempre ha estat lligada al món de la política i les relacions internacionals i, fins i tot, amb meretrius aficionades; tan sols hem d’esbrinar com han arribat algunes persones del nostre planter polític a llocs ben remunerats (tant dones com homes, és clar), com a assessors d’entitats, empreses públiques  o ministeris, si no arriba a ser per les seves habilitats «púbiques» i notòries.
Personatges històrics com Maria Magdalena, Madame de Pompadour, Messalina , Cleòpatra, Mata Hari, princesetes de palaus i de caixers de supermercat i tot un seguici de meretrius professionals o aficionades que, per sobre la seva dignitat, han explotat les febleses humanes per tal d’assolir les seves fites crematístiques o de poder.

I quina diferència hi ha entre un polític corrupte o poc honest i una meretriu? 

El primer ven la seva ment i ànima (si cal la seva mare o el país sencer) per tal d’assolir el poder i emplenar la butxaca, tot amb programes electorals falsos i proclames populistes per tal d’ensarronar l’electorat; només cal veure el Falconetti, els seus socis i el seu seguici, i no parlem d’altres administracions...

La segona, més honesta i honrada, lloga part del seu cos, serveis i un temps determinat amb mentides piadoses al babau de torn a canvi d’uns calerons per viure.  

Hem superat la xerinola del Carnaval i la seva disbauxa...Ben aviat, temps de recolliment, brunyols, processons i penitència.