Potser és bo fer un breu balanç  per àmbits de l’any 2025 i preveure el 2026.

Commemoracions retrospectives. Cal recordar el 175è aniversari del naixement  d’Antonio Machado, el mil·lenari de Montserrat i els 800 anys del naixement de sant Tomàs d’Aquino, patró en el seu dia de docents i discents. I no s’ha oblidar l’apagada sobtada i generalitzada del 28 d’abril (a mi, per exemple, em va agafar a l’ascensor,  i això em va fer pensar en tota la gent que vivia en pisos alts).

Commemoracions de l’any en curs: personalitats i efemèrides. Al llarg del 2026 commemorem els 750 anys de la fundació del monestir de Pedralbes, els 50 de la mort de Clementina Arderiu i els 100 d’Antoni Gaudí, els 100 anys del naixement de J. M. Castellet, Blai Bonet i Marta Mata i els 150 de Pau Casals, de Josep Irla, I. Cerdà; la creació del Teatre Lliure i el Grec, i no cal oblidar Barcelona 2026 capital mundial de l’arquitectura.

Àmbit religiós. El 21-IV-2025 moria el papa Francesc, i el maig fou elegit Lleó XIV amb la perspectiva, segons sembla, de visitar el proper juny Canàries, Madrid i Barcelona. En sentit més social, hom detecta  que miven arreu els noms del santoral per als infants, així  com  també el  nombre  de feligresos assistents als actes religiosos.
Àmbit polític. A banda, de l’evolució de la política espanyola i catalana, sempre interessant, les crisis de govern a França,  les eleccions a Xile, Portugal i  Extremadura,  el tema de Veneçuela, Groenlàndia, Dinamarca, Iran, les relacions Trump-Europa-Rússia.

Àmbit bèl·lic. En el segle xxi sembla impossible que hi hagi guerres: Rússia-Ucraïna i Israel-Palestina, amb terribles efectes. Imatges esgarrifoses, dramàtiques, que recorden  la nostra del 36 (bombardejos, èxode, morts  innocents, refugiats). Tan de bo el 2026 porti l’alto el foc, moltes vegades fictici, i sobretot una pau definitiva.
Àmbit sanitari. Benvinguts siguin tots els progressius avenços per guarir malalties fins ara incurables. I és obligat l’esment de la Marató de TV3, cada any amb un balanç sempre milionari de recaptació. I no s’ha d’oblidar, pel que fa als animals, la pesta porcina africana i l’aviària.

Àmbit del medi ambient i noves tecnologies. La preocupació pel canvi climàtic  sense solucions  tangibles, ara per ara, a curt, mitjà i llarg  termini, que permetin  poder evitar incendis forestals (estiu passat a Castella i Galícia), riuades descontrolades (Montsià) o  aiguats (Cadaqués); en definitiva, assots de la natura que cal preveure amb ajut de les  noves tecnologies i amb la IA, que va agafant volada.

Àmbit lingüístic. El català en reculada, i cal potenciar-lo. Lamenta el traspàs de Joaquim Arenas, gran impulsor de la llengua catalana.

Àmbit educatiu. Baixada de nivell, confirmada amb el demolidor informe PISA; i en paral·lel, increment de nombrosos problemes molt seriosos (mòbils, bulling, poc nivell...), amb un  mea culpa col·lectiu que obliga a cercar solucions ja.

Àmbit social, ètic i humanitari. Constatació de greus problemes, per ara amb poques perspectives de solució: reducció o manca de serveis al món rural (sanitari, Correus, banca, transport) i a ciutat (patinets i bicicletes, manca de civisme, sensallarisme, ja amb víctimes, un greu drama humà, social i ètic).

Àmbit local i comarcal. Reforma del Casino Menestral,  millora de barris, trasllat de l’estació d’autobusos, naixement de la Plataforma News Dalí, consolidació dels premis M. Àngels Anglada i M. Rosa Ymbert. Una felicitació a   Isabel Echeverria Gorriti, mestra jubilada de Llançà que el 31-I-2026 ha fet 111 anys. I un record pel traspàs de tres companys de Batxillerat: Adela Garrido, Modest Moral i Quico Sala, ultra el de J. M. Joan i Rosa, fundador del Museu del Joguet, i de Teresa Juvé Acero, de 104 anys.