Sovint hem sentit i comprovat que viatjar, que ens toqui l’aire fresc a la cara, és la millor universitat del món.
Viatjar com a turista et permet conèixer altres cultures, costums, religions, gastronomia, valors, maneres de veure i viure, i serà després que cada individu filtrarà i absorbirà allò que cregui més adient per al seu benestar i la seva quotidianitat.

Adoptar altes costums voluntàriament és enriquidor, però no que et vinguin imposats a cop de bastó o per substitució ètnica a cop de «maluc» amb el beneplàcit dels governants i tots els beneficis socials possibles, en detriment dels autòctons, sobretot quan aquests costums han fet fugir algú del país d’origen que tanta enyorança desperta.

De ben segur que tots coneixem persones que malgrat la seva formació universitària estan molt mancades d’educació i principis, incapaces d’aixecar-se per cedir el seu seient a un transport públic, obrir una porta, etc., i ja no parlem de si el seu currículum laboral està ple de canvis de feina amb al·lusions que els companys els feien bullying, que el seu cap els tenia mania, que l’empresa contractant no era digna del seus serveis i coneixements, o sou insuficient, entre d’altres excuses. 

Tampoc tenir massa formació és sinònim d’èxit econòmic o d’educació: només cal repassar el llistat de milionaris del món o del nostre entorn, i la majoria no varen passar de la formació primària.

Si això ho traslladem a l’univers polític, què em de dir...Bona part dels nostres dirigents tenen els estudis justets per passar el cap de setmana, d’altres, malgrat la seva contrastada formació, ja sigui amb tesis plagiades  per no parlar de les seves aficions a substàncies exòtiques, senyoretes de reputació dubtosa, bons restaurants i viatges luxosos, mansions faraòniques , etc., això sí, tot pagat pels contribuents fent gala d’una patologia narcisista i mentidera, i el pitjor no és que ells mateixos s’ho creuen, sinó la caterva de fanàtics que no tan sols se’ls creuen, sinó que els defensen.

Encara recordo les plaques VPO del Ministerio de Vivienda que la «Ley de Memoria Histérica» ha fet treure, promoguda pels hiperventilats groguencs, vermellosos o liles de torn; es varen construir 4,5 milions d’habitatges de protecció a preu assequible, per no parlar d’habitatges col·lectius com la Colònia d’Aviació a Figueres o el barri dels pescadors de Roses, on es va oferir posteriorment als seus ocupants adquirir la propietat a preu de valor cadastral. Si s’haguessin construït tots els habitatges socials  promesos pel nostre Pinotxo, seríem 200 milions d’habitants; potser haurem de vetllar perquè no calguin tants d’habitatges socials, com per exemple controlar millor les fronteres i filtrar algunes prioritats per afavorir els autòctons.

La nova plataforma «Tierra Joven» és la darrera genialitat del Pinotxo per cedir 17.000 finques rústiques a joves i  dones mentre treu la PAC, ofega amb obligacions fiscals, laborals, fitosanitàries i de benestar animal els nostres productors i enderroca  embassaments al territori però alhora finança embassaments i la compra de fruites, carn i peix al Marroc o Sud-amèrica..., competència deslleial per la diferència de costos.

Aprofitem a viatjar, abans que la Gencat torni a pujar la taxa turística de pernoctació com ja ha anunciat (augment a l’abril i duplicat el 2027), teòricament en benefici del sector turístic i destinant el 25% a política d’habitatge; tot sigui per mantenir els rodaments ben engreixats a fugitius a Waterloo, mentre sigui necessari, ja que amb l’increment de la ripollesa, se li perfila un futur fosc i de penombres. 

Al març s’estrenarà Torrente VI, qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència..., o no, però abans tindrem el Carnaval; vigileu de no ofendre a ningú amb les disfresses, no sigui que provoquem un conflicte internacional, amb la pell tan delicada que tenen els hiperventilats i mantinguts.