Els mesos de gener i febrer els associem, des de fa un temps (i gràcies a la recuperació de la nostra memòria històrica), al gran exili del 1939, que es produí en aquests mateixos mesos d’hivern. Fou un veritable èxode, ja que foren unes cinc-centes mil persones, junt amb la representació política del règim republicà (Generalitat de Catalunya, govern espanyol i govern basc) i la flor i nata de la intel·lectualitat catalana, les que van creuar la ratlla fronterera per refugiar-se de l’avenç franquista. I ho feren enmig d’una lògica de guerra (bombardeigs, metrallament per part dels avions enemics, política de terra cremada...) i d’unes condicions climàtiques molt rigoroses, de fred i pluja.

No ha de sobtar, doncs, que en aquestes dates es facin diferents actes de memòria i homenatge d’aquell fet. Una de les més pròximes és la inauguració aquest dissabte, dia 17, d’una exposició de dibuixos de Josep Bartolí al Museu de l’Exili de la Jonquera (MUME), que es podrà visitar fins al mes de maig. Bartolí és ara un artista conegut pel gran públic, gràcies sobretot al film d’animació Josep, del realitzador Aurel, i al còmic que se’n feu (traduït al català per Joan-Lluís Lluís). Una ocasió excepcional per veure els originals dels dibuixos que serviren per al seu llibre sobre els camps de concentració francesos que es publicà a l’exili, a Mèxic, el 1944.

Precisament al mes de maig, quan es tanqui l’exposició del MUME, hi ha programat a Figueres el projecte «Des­enterrar és tornar», una proposta de Nora Ancarola i Marta Marín-Dòmine, organitzada pel Museu de l’Empordà. Es basa en les memòries de Joaquim Marín Caballol, que emprengué la retirada del 1939 com a soldat republicà, cornetí d’aviació, i que enterrà (junt amb el seu amic Trueba) la corneta reglamentària per retrobar-la en un hipotètic retorn que mai no es produí. El projecte inclou diferents accions que volen incidir sobre la nostra mirada dels paisatges, on encara resten objectes «enterrats en el brogit del centre de la Terra».

Un propòsit similar és també el d’un llibre d’aparició recent: Paisatges de la retirada (Ed. Brau). Vol explicar històries personals, fets i anècdotes (que esdevenen categoria) vinculades a aquell moment, que formen part de la memòria popular, però que no es recullen en les històries generals. El volum aplega un conjunt de fotografies actuals de Francesc Guillamet, en blanc i negre, dels indrets per on passà aquell èxode, amb un seguit de textos de Felip Solé i de qui signa aquest article. Els escrits recullen la memòria oral sobre l’esdeveniment: tresors amagats, aspectes llegendaris o mítics, fets escruixidors, quimeres... Com a contrapunt de les imatges actuals, s’inclouen també fotos històriques de Philippe Gaussot, espectaculars i poc conegudes.