L’any nou ja porta una setmana de vida , i més il·lusionant encara, s’inicia el segon quart del segle xxi. Anem a pams: el 2026 heretarà molts temes i problemes de l’anterior. Amb tot, com estem enmig de l‘ambient nadalenc —entre les celebracions de Cap d’Any i la màgia dels Reis—, cal pensar amb moderat optimisme què és i serà el 2026. De ben segur que s’aniran commemorant i celebrant aniversaris de personalitats i d’esdeveniments; de ben segur que la política no acabarà de satisfer a la majoria de la gent, molt decebuda dels governants; de ben segur que persistiran les reivindicacions socials i professionals; de ben segur, que el món rural (inclosa la pesta porcina africana) seguirà poc atès; de ben segur que augmentarà el sensellarisme;  com també plantejava en forma interrogativa el desembre. Hi ha una munió de problemes socials; de ben segur que seguirà havent-hi molts més rics i molts més pobres; de ben segur  que el canvi climàtic seguirà fent de les seves; de ben segur que l’habitatge serà encara un dels problemes greus; de ben segur que  el sistema  educatiu no rutllarà com seria desitjable. Davant d’aquest panorama, reitero un cert optimisme, com no pot ser d’una altra manera en aquests dies. Atès que els problemes i la realitat més immediata ultrapassen la cronologia, potser cal apel·lar al decurs d’uns propers 25 anys perquè no hi hagi més guerres, agressions, tensions, enfrontaments, violència, manca de civisme, discriminació. I...  a propòsit de tot això,  per associació d’idees, un bon amic i excel·lent catedràtic d’institut, també jubilat, el doctor Jeroni  Miguel, m’ha regalat un llibre magnífic, molt adient per demanar encara avui mateix als Reis d’Orient: Vivir el humanismo hoy. Otra forma de pensar y de sentir la vida (ed. La Llave, 2024). Hom hi llegeix, ja a les primeres planes, reflexions del tipus: «Con nuestros semejantes, poner en práctica valores como el respeto, la comprensión, la tolerancia, la solidaridad, la gratitud, la bondad, el perdón, el amor, etc. (p. 13 )», «El ser humano tiene la llave de su vida y de su felicidad» (p. 25) o «Todos poseemos la categoría de seres con una dignidad específica y nadie puede quitárnosla» (p. 32).

Per tant, des d’aquesta modesta tribuna, subscric les afirmacions anteriors i espero i confio que al llarg de l’any 2026 i successius, tot avançant el segon quart de segle, un humanisme ben entès es vagi imposant. Per superar la manca d’educació, la degeneració dels  principis ètics i tot allò ja indicat supra. Més que mai s’ha de potenciar ja des l’escola l’Ètica, reforçar-la. I no reduir els estudis de Filosofia, i predicar els valors humanístics, i si cal fixar-se també en el títol de la novel·la unamuniana Amor y pedagogia i descobrir totes les connotacions que s’amaguen darrere els dos mots —amor i pedagogia—,  molt significatius, els quals  proposo al lector/a que vagi descobrint.

Quant a la resta, confiem que, a mesura que avanci l’any i el segon quart de segle, hom apliqui correctament la IA; que la medecina avanci  per superar velles i noves malalties; que l’edatisme sigui focus d’atenció permanent, i també, ja en un altre ordre de coses, desitgem fermament que: minvin els episodis bèl·lics; que hom prengui consciència de les greus recarietats  al tercer i quart món; que augmentin les forces  democràtiques  i  perdi pes l’extrema dreta; que els polítics tinguin una sòlida formació democràtica i humanística que permeti a la societat millorar en les seves legítimes rei­vindicacions i aspiracions de  benestar i progrés, de justícia social, pau, convivència dialogant; tot això en paral·lel i in crescendo  amb celebracions joioses i cíviques, etc. 
Bé, he fet una declaració de principis, potser utòpica, arcàdica, però una facultat humana és poder somiar i superar situacions difícils i aspirar a una pau polièdrica (familiar, social, econòmica, política, cultural, ambiental, urbana i rural, global) des del diàleg, la negociació, els pactes, la comprensió, la flexibilitat, la tolerància i, si cal, usant en situacions límits la frase:  «No ho comparteixo, però ho respecto».