Any 204 aC. Publi Corneli Escipió és a Sicília, té a punt la invasió d’Àfrica i l’atac al cor de Cartago. Compta amb dues legions, les Legions Maleïdes que varen ser desterrades i confinades allà per perdre la batalla de Cannas davant d’Anníbal. I amb alguns voluntaris més que han volgut seguir-lo en una aventura de final molt incert i perillós. No volent més demora, Escipió va donar l’ordre de reunir tota la flota, infanteria i cavalleria a Lilibeu (Marsala) i esperar el primer dia propici per viatjar cap a l’Àfrica, amb la benedicció dels déus. Escipió va supervisar personalment l’embarcament de la flota, comandada per Gai Leli. Com que no volia sorpreses, havia ordenat provisions per a quaranta-cinc dies, incloent quinze dies de menjar ja preparat, perquè així els soldats es poguessin dedicar a complir ordres i batallar, sense altres preocupacions. Abans de sortir, va reunir els capitans i dos homes de cada vaixell al fòrum de la ciutat, per rebre les darreres ordres de navegació. Va demanar pel subministrament d’aigua i gra per a homes i cavalls, i li respongueren que n’hi havia per a quaranta-cinc dies. Va aprofitar per tranquil·litzar els assistents informant-los que a cada costat de la flota de transport hi hauria vint naus de guerra per protegir-los. I finalment va donar l’ordre de sortir rumb a Emporio (entre Hammamet i Gabes, est de Tunis). Livi explica: «Moltes flotes de Roma havien sortit de Sicília i des d’aquell mateix port, però cap havia tingut una imatge igual, amb quaranta naus de guerra i quatre-centes de transport per poder encabir tot l’exèrcit. El pla d’Escipió no havia estat intentat abans per cap altre general: dur la guerra a l’Àfrica per així aconseguir que Anníbal sortís d’Itàlia i acabar la guerra en territori de Cartago. Arribat el moment de la sortida, Escipió va manar els trompetes que toquessin silenci i va fer la següent pregària: “A vosaltres,déus i deesses de mar i terra, us prego i suplico que concediu un resultat favorable al que s’ha fet i al que s’està fent ara o al que s’ha de fer encara, sota el meu comandament. Que tot sigui en benefici meu i de la ciutat i del poble de Roma, dels nostres aliats, de tots els que duen en el cor la causa de Roma i de tots el que marxen sota els meus estendards, sota els meus auspicis. Doneu-nos la vostra generosa ajuda a totes les nostres accions. Porteu de nou els meus soldats i a mi mateix sans i estalvis de nou a casa, victoriosos dels nostres enemics, adornats amb les seves despulles, carregats de botí i exultants en el triomf. Permeteu que ens vengem dels nostres enemics i concediu al poble de Roma i a mi el poder de causar un càstig exemplar a la ciutat de Cartago i tornar-li totes les injúries que el seu poble a volgut inflingir-nos”. Quan va acabar el parlament, va llençar al mar les vísceres crues de la víctima amb els rituals acostumats i ordenà al corneta tocar la senyal de sortida. Com que s’havia girat un fort vent favorable, aviat es varen perdre de vista. A migdia, una espessa boira els va rodejar i va dificultar les maniobres, cosa que posava en perill de xoc els vaixells». En vint-i-quatre hores varen fer el trajecte i divisaren l’Àfrica, en un punt que no convenia a Escipió, per la qual cosa va ordenar seguir, fins que, un dia més tard, varen divisar un promontori de nom Pulchrum, que vol dir ‘cap Afortunat’, i a Escipió li va agradar l’auguri, i va ordenar que les naus es dirigissin cap allà i hi desembarquessin totes les forces. Un cop completat el desembarcament, varen fer els mesuraments al lloc elevat on volien establir el campament.