Una de les accions —o inaccions— que més em sorprenen de l’actual equip de govern a l’Ajuntament de Figueres és el profund desinterès per tot allò relatiu al turisme a Figueres i a la promoció de la ciutat en general.

Fa pocs dies ens assabentàvem que l’Ajuntament de Figueres ha decidit tancar l’oficina de turisme que té ubicada a l’estació de tren d’alta velocitat, la porta d’entrada internacional que té la ciutat de Figueres. Evidentment, el govern es calla les males notícies encara que sempre acaben aflorant. La raó és la impossibilitat/incapacitat de dotar-la de personal.

Costa creure aquesta raó quan, al llarg de tot aquest 2025, s’han incorporat més d’una dotzena de persones pel tràmit de «màxima urgència», la qual cosa ens fa pensar que al capdavall és més un problema de ganes o interès que purament i estricament tècnic.

El context és difícil; a finals de setembre va quedar evidenciat a través del ple extraordinari, forçat pels grups de l’oposició, que la situació comercial de Figueres és molt delicada. Malgrat que el govern titllà aquell ple d’inútil, ara es mostra preocupat i ha iniciat les passes per redactar i executar un Pla Estratègic de Comerç que inclou, lògicament, el turisme a la ciutat —no està de més recordar que ens visiten prop d’un milió de persones gràcies al Museu Dalí.

Si la primera mesura és tancar una oficina de turisme, sense cap altra alternativa, potser fora millor que no facin cap pla estratègic, perquè no em vull imaginar què poden arribar a fer quan estigui redactat, llest i per executar.

La promoció de la ciutat és un element vital, sobretot en una ciutat de serveis com Figueres; sabem que una part d’aquesta promoció ha de ser externa (anar a buscar els visitants en origen) i una altra és poder acompanyar-los un cop arribin a la ciutat. En aquest sentit, el govern no sembla prendre’s seriosament aquesta part promocional; fa la sensació que només promociona i es promociona dins dels límits del terme municipal, la qual cosa, a banda de poc útil, és un suïcidi per a les perspectives comercials i econòmiques d’aquesta ciutat.

Les mesures que s’han de prendre són urgents; cal reobrir aquesta oficina de turisme i dinamitzar les existents, ja sigui la fixa a la plaça de l’Escorxador o la temporal a la plaça Gala – Salvador Dalí.
Comentant el tancament de l’oficina amb diverses persones, la reacció ha estat similar: de debò, amb el turisme també? Atès que aquest govern va arribar dient que ho solucionaria tot, fora bo que com a mínim no esguerrés el que ja funcionava. Hi guanyaríem tots.