El 2020, Cambrils i Salou van traslladar les vies del centre dels seus municipis cap a una zona dels afores. Van perdre, els dos primers anys de les estacions fora del centre, gairebé 450.000 usuaris de tren de mitjana distància.

El 40% dels passatgers que van deixar d’agafar el tren van optar per utilitzar el vehicle propi. 
El que s’està fent a tot Europa és acostar el tren a la ciutadania. I a Figueres es pretén fer tot el contrari: treure el tren del centre de la ciutat. És més: treure el tren de la ciutat i posar-lo al poble del costat. El tren va ser històricament, i continua sent, una clau de la vitalitat de les ciutats. Les ciutats que creixen, en població, en qualitat de vida i en reputació, són les que estan ben connectades des del centre de la ciutat (vegeu totes les àrees metropolitanes de les ciutats europees, començant sense anar més lluny per Barcelona, servida per una excel·lent xarxa de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Feu la prova i pregunteu, per exemple, a la gent de Molins de Rei, Sant Cugat del Vallès o Sant Just Desvern si n’estan de contents de tenir tren i tenir-lo al centre. 

Però Figueres no: opta per arrencar les vies del tren del centre de la ciutat i enviar-les a un lloc on fa 20 anys que es demostra que la gent percep com a llunyà, mal comunicat i patètic (aparcament de pagament i petit, aparcament gratuït escàs i distant, accessos perillosos per a vianants i ciclistes, busos infreqüents i cars, per no entrar en la dimensió estètica). Més gent a contaminar amb vehicles propis i d’ús individual, menys gent que pugui venir a treballar i estudiar, nous exilis de persones de l’Empordà que no confien en el tren si han de treballar fora de la comarca. Quan a algunes persones ens pregunten com és que encara vivim a Figueres —no és el tema de l’article, tot i que donaria per a molt—, una de les respostes més compartides és que és una ciutat ben comunicada amb transport públic. Doncs no, tornem a negar-nos aquest servei: ja no tindrem tren al centre. Ens empassem menys ciutat, menys capitalitat, menys sostenibilitat, i ballem al so dels que fa dècades que ens demostren que el que pretenen és arruïnar el sistema ferroviari de Catalunya, en lloc de reclamar dignitat ferroviària: soterrament de les vies, solució del tren en trinxera com han fet tantes ciutats —Vic, sense anar més lluny—, i manteniment de l’estació, bons horaris i freqüències... 

És una aberració. Una cagada infinita com va ser no tenir el tren d’alta velocitat com el tenen a Girona —al centre i sota quatre rius—, com és l’estació del Camp de Tarragona, perduda al mig del no-res, o com renunciar al servei a totes les petites estacions de tren (Colera, Garbet, Vilajuïga, Sant Miquel de Fluvià i Camallera). El futur és als pobles i al servei públic, i inexplicablement l’Ajuntament de Figueres —malgrat la pressió popular, les plataformes i el referèndum que es va fer— aposta per enviar el tren al poble del costat, i una operació urbanística de la qual de ben segur en sentirem molt a parlar. Però qui hi voldrà viure, aleshores, a Figueres?