Vàrem deixar Sífax seduït per una realitat femenina que arribava de Cartago, la filla d’Àsdrubal, Sofonisba, que altres fonts ens expliquen que s’havia promès temps enrere amb l’altre príncep númida, Masinissa. El pare de Sofonisba i general de Cartago, Àsdrubal, era conscient que sense Sífax tenia una situació molt complicada i va anar a visitar-lo per oferir-li la mà de Sofonisba, que devia ser una bellesa extraordinària en l’edat de casar-se. De la visita ens en parla Livi: «Àsdrubal va fer una visita a Sífax. Quan va veure que el príncep desitjava apassionadament l’enllaç —els númides són, de tots els bàrbars, els amants més ardents—, va manar portar la noia des de Cartago i varen accelerar la boda. La satisfacció per l’enllaç es va veure incrementada pel fet que venia amb una aliança política. Es va redactar un tractat i es va ratificar i juramentar entre Cartago i Sífax, comprometent-se ambdues parts a tenir els mateixos amics i enemics». I Masinissa, definitivament, perduda qualsevol raó per mantenir fidelitat a Cartago, es va aliar amb Escipió i Roma. Àsdrubal no oblidava que Sífax i Escipió havien arribat a un acord, abans del matrimoni amb Sofonisba, i temia el caràcter voluble i inconstant dels bàrbars númides; el que més temia era que un cop Escipió desembarqués a l’Àfrica, el matrimoni amb Sofonisba no fos suficient per retenir l’aliança de Sífax. Explica Livi: «Per això, en tant que durava la passió, Àsdrubal va convèncer Sífax que enviés missatgers a Escipió aconsellant-li que no navegués a l’Àfrica, comptant que tenia una aliança amb Sífax, ja que ara aquest estava compromès públicament amb Cartago per matrimoni. En cas d’invasió, els missatgers de Sífax havien de dir a Escipió que Sífax i tot el poder del seu exèrcit s’involucrarien i lluitarien en favor de Cartago i la seva terra natal. Els missatgers varen viatjar a Siracusa (Sicília), des d’on Escipió estava preparant la invasió d’Àfrica, i en sentir el missatge, va reconèixer que perdia una part molt important de forces amb les quals comptava, però en lloc de desesperar-se, va fer retornar els missatgers, abans que els seus fossin coneixedors del missatge que duien. Va donar-los una carta per  a Sífax  on li recordava els llaços personals i l’aliança que havien acordat amb Roma, i solemnement el va advertir contra la intenció de trencar aquests vincles o violar els compromisos, ofenent així els déus que ho havien testimoniat i que farien justícia». El secret de la visita no es va poder mantenir i l’exèrcit corria perill de desanimar-se en saber que no comptaven més que amb ells mateixos en la propera campanya, per la qual cosa Escipió els va reunir i va donar una versió diferent, explicant que els prínceps aliats estaven insistint que anés a l’Àfrica urgentment, que Masinissa havia visitat Leli per queixar-se que estaven perdent el temps en no atacar. Escipió, mentrestant, organitzava l’exèrcit a Sicília comptant bàsicament amb les dues «legions maleïdes», les que havien sobreviscut a la gravíssima derrota de Cannas i que pel fet de sobreviure varen ser desterrades a Sicília deu anys enrere. Va ordenar al seu comandant Gai Leli que amb una flota ataqués punts de la costa de Cartago a l’Àfrica, per crear confusió i por que fos l’atac definitiu. Ens ho explica Livi: «Gai Leli va arribar a Hipona Regia (actual Bona, Algèria) de nit, i en sortir el sol, va enviar els soldats i mariners a arrasar i saquejar la regió, els habitants de la qual estaven totalment confiats i no esperaven cap atac. Immediatament, es varen enviar missatgers explicant que una flota de Roma havia arribat, sota el comandament d’Escipió. I com que ningú no sabia quants vaixells i homes havien arribat, la por va fer que tot s’exagerés.