La transició energètica és una necessitat inajornable. Ningú discuteix que hem d’avançar cap a un model sostenible, basat en fonts netes i en la reducció d’emissions. Però fer-ho d’esquena al territori, sense planificació ni transparència, seria un error tan greu com no fer-ho.

Per aquest motiu, el passat dimecres el PP va presentar una proposta de resolució parlamentària amb un objectiu molt clar: garantir que el desplegament de les energies renovables a Catalunya es faci amb rigor, consens i respecte pel nostre entorn natural i paisatgístic. El projecte del parc eòlic marí de Roses, davant del cap de Creus, ha generat preocupació, si no rebuig, entre veïns, pescadors, empresaris i entitats ambientals. No es tracta de rebutjar l’energia eòlica, sinó d’exigir una avaluació seriosa dels seus impactes abans de prendre decisions irreversibles.

Des del PP vam demanar dues coses molt concretes. En primer lloc, que l’Observatori del Paisatge elabori un estudi actualitzat sobre l’impacte visual i paisatgístic del projecte. Parlem d’una de les zones més singulars i protegides de la nostra costa, amb un valor ambiental i econòmic incalculable. Saber quin efecte tindria la instal·lació d’aerogeneradors de més de 250 metres d’alçada sobre el pai­satge i sobre l’activitat humana no és cap caprici: és una exigència de bona gestió.

En segon lloc, que el Govern de la Generalitat impulsi un estudi ambiental complet, que analitzi els efectes sobre la biodiversitat marina i terrestre, sobre els ecosistemes locals i sobre sectors com la pesca o el turisme. Sense aquesta informació, no pot haver-hi una decisió responsable ni un debat públic amb garanties.

Per això també vam rebutjar les esmenes del PSC, que només buscaven diluir el contingut de la proposta i ajornar qualsevol acció real. Allà on nosaltres demanem terminis clars i estudis independents, ells proposaven «valorar l’oportunitat» de fer-los, sense compromisos ni dates. És a dir, més indefinició, més temps perdut i menys control.

Catalunya necessita una política energètica moderna, però també prudent, transparent i dialogada amb el territori. Protegir el paisatge no és frenar el progrés, és garantir que el progrés sigui compatible amb allò que ens fa únics.

Des del Partit Popular defensem un model energètic sostenible, però també basat en la planificació, el seny i la defensa del nostre patrimoni natural. Perquè fer les coses bé no retarda el futur: l’assegura.