Encara que ara està molt desfasat, perquè no entra dins dels cànons actuals de l’educació moderna de permissivitat, tolerància, integració i altres mamelucades semblants que fan que molta mainada creixi sense valors, egocentristes, malcarats  i capritxosos , recordo haver assistit a uns seminaris impartits per la llar d’infants o l’escola on els mestres (els mateixos als quals s’ha perdut el respecte) ens endinsaven en el món de fins on es podien arribar a permetre rucades dels infants i dir que ja n’hi havia prou; consells senzills que qualsevol pare o mare de família podia inculcar als infants en situacions que en altres temps se solucionaven amb un clatellot o una plantofada, sense risc d’haver d’ingressar en un manicomi o centre assistencial  pels danys físics o psíquics que allò comportava.

Ves per on, aquestes limitacions al comportament sovint  dèspota i malcarat en altres temps ens les havien imposat amb altres mètodes menys dialogats i més expeditius, però el respecte a la gent gran, als pares, als professors, als companys, als veïns, respectar la cua,  cedir el pas, obrir la porta, cedir el seient , saludar, etc. , es  mantenia, i pobre de tu que et saltessis les normes.
Ara, si hi ha cap desviació de comportament, baix rendiment escolar o d’altres, disposem d’un exercit de psicòlegs, psiquiatres, educadors socials, orientadors, etc. etc., per encaminar (o no)  les ovelles descarrilades.

Fins i tot, malauradament, algunes d’aquestes professionals del comportament aliè troben normal,  justificat i plausible que una menor d’edat arribi sola i beguda a les 6 de la matinada a casa; m’agradaria pensar que és una excepció dins del col·lectiu i que encara hi ha professionals com cal.

I és que conèixer on són els teus límits, i de retruc les teves limitacions, és molt important a la vida moderna, tan competitiva, on molts són els cridats i pocs els escollits.

Així, ens trobem mestresses de casa, sense més currículum que tenir molts de fills , caixeres del Saturn, meretrius de catàleg, porters de clubs de llumetes, germaníssims, cunyadíssims i d’altres parents i coneguts amb el deliri d’ésser ministres , assessors o alts càrrecs ben remunerats, ja sigui a la política o a qualsevol estament oficial, ambaixades inútils, càtedres universitàries, o ben recomanat a conservatoris de música  o  a l’empresa privada, com les famoses portes giratòries a empreses de l’Ibex-35.

Una altra limitació, en aquest cas  geogràfica, econòmica i poblacional, és que l’Àfrica, Àsia i Sud-amèrica no hi caben a Espanya i menys a costa del nostre estat del benestar i dels nostres impostos; ja gaudeix massa gent de la nostra sanitat i  escolarització gratuïtes, ajuts, pagues, paguetes, habitatges, bons socials i tots els eufemismes que vulgueu mencionar per maquillar i mantenir  una invasió silenciosa i consentida, però no dir substitució ètnica, molts  sense cotitzar ni cap pensament de fer-ho.

Ara que està en vies de solució el problema de l’Orient Mitjà, tant de bo es posessin les piles per acabar amb el patiment dels nostres veïns ucraïnesos, que allà es veu que no hi van flotilles de perroflautes a fer el show business.

Potser seria molt adient que la VanDerBruixa i la seva piara de tecnòcrates a Brussel·les, Estrasburg i Luxemburg (tres seus...) reflexionin on comença la frontera europea i demostrin que Frontex, que teòricament hauria de vetllar per la vigilància, patrullatge  i control de les fronteres de l’espai Schengen i la resta de la UE, serveix per a alguna cosa, ja que fins ara s’han dedicat a girar el coll; tant de bo no agafin tortícolis abans que els hi talli qualsevol descerebrat, com un altre cas aïllat, silenciat a posteriori pels mitjans de comunicació degudament prostituïts i empastifats de xistorres, sols i enciams.

Ara sentirem el mantra caduc, obscè i pervers del «rojerío» que vindrà l’extrema dreta a fer net, com ja està passant a bona part d’Europa..., que vindrà el maleït i ferotge llop..., però recordem que és el pastor qui té cura del ramat  i es menja el xai després.

Gaudiu del dia de Tots Sants, de la Castanyada, i per als amants dels costums forans, bon Halloween!