Incomprensiblement el passat diumenge ens vàrem trobar un nombre important de persones a la platja de la Farella, a Llançà. No incomprensiblement perquè plo­gués, sinó perquè el motiu de la trobada era demanar la protecció de la pineda, una de les darreres que queden arran de mar, i costa d’entendre que, ben entrat el segle xxi i amb conselleries i regidories de medi ambient que suposadament haurien de fer aquesta feina des de les institucions, sigui encara la força de la gent i la militància de les entitats (Salvem l’Empordà, IAEDEN i SOS Costa Brava) qui hagi de vetllar pel territori. Fa més de quaranta anys que es va iniciar la lluita per la defensa dels Aiguamolls, a la qual va seguir la defensa de l’Albera, el Parc Natural de la Garrotxa, cala Castell o cap de Ras —només per dir-ne alguns de propers—, i ha estat la gent qui ha defensat el territori davant les autoritats, que acaben reconeixent i assumint la custòdia de les zones que s’aconsegueixen salvar de les agressions i l’especulació. Paradoxal. Sobretot perquè hi tornem a ser, i passats vint anys de cap de Ras, ens tornem a trobar a Llançà defensant una de les darreres pinedes que hi ha a primera línia de mar, que ara es vol destruir per construir-hi cinc edificis d’apartaments que segurament serien segones residències per a persones privilegiades, uns quants dies l’any. I no és un cas únic. Pràcticament totes les zones naturals que queden a primera línia de la costa estan amenaçades per una forma o altra d’especulació i destrucció. Com deia el portaveu de SOS Empordà, quants xalets més de luxe, quantes urbanitzacions més de luxe, s’han de construir perquè ens adonem que el veritable luxe és tenir un paisatge protegit i natural arran de mar? Com podem continuar ignorant els milers de persones que cada any passegen pels camins de ronda, buscant i gaudint paisatge preservat i no cementificat? Fa molts, massa anys que lluitem per la defensa del territori, que hauria de ser assumida pels governs. No es tracta només de preservar la natura, les plantes i els animals. Es tracta de protegir les vides: l’emergència climàtica ens demostra cada vegada de manera més mortal que encimentar la natura és una aposta segura per a inundacions i catàstrofes. I es tracta de repensar un model de turisme basat en el ciment que ocupa territori i que només s’ocupa unes setmanes a l’any. Som-hi també amb aquesta lluita, que es pot guanyar com se n’han guanyat tantes abans. I si no teniu temps o ànims com els incansables companys i companyes de l’IAEDEN, Salvem l’Empordà o SOS Empordà —gràcies, gràcies, gràcies!!!—, recordeu que la campanya de Salvem la Farella també necessita recursos econòmics: es poden fer aportacions fins al dia 3 d’octubre, són necessàries i molt benvingudes. Poseu IAEDEN al cercador i sabreu com fer-ho. Gràcies per endavant!